Les persones som el que ens passa. Som el que volem, som el que no tenim. Som el que ens fan aquells que ens estimen o que ens maltracten. Som el lloc on ens hem criat. Som els llocs d’on hem fugit i els llocs on hem intentat arribar. El protagonista narrador d’Amb la ràbia al cos, del francès Sorj Chalandon (1952), és un nen –un adolescent, un jove: el veiem créixer tot al llarg de la novel·la– a qui sobretot li han passat desgràcies, que hauria volgut tenir una família afectuosa i no la va tenir, a qui ningú no ha estimat i a qui molts maltracten, i que ara és presoner en una mena de centre penal per a menors situat en una petita illa del nord de França. El nom institucional del centre és Casa d’Institució Vigilada, i oficialment té l’objectiu de reformar els interns perquè es dediquin a les feines del mar o del camp, però, a la pràctica, és un infern on prevalen la deshumanització i la brutalitat.

Hi ha dos aspectes del llibre La quarta paret (Edicions de 1984) de Sorj Chalandon (Tunis, 1952) que connecten molt amb la fotògrafa Pilar Aymerich (Barcelona, 1943): el teatre i Beirut. "Jo tinc formació teatral, vaig estudiar a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, que aleshores dirigien Maria Aurèlia Capmany i Ricard Salvat", recorda la fotògrafa. La novel·la de Chalandon, que des del 1974 fins al 2007 va treballar com a reporter de guerra i corresponsal per a Libération, narra les peripècies d'un artista que vol aconseguir representar a Beirut l'Antígona de Jean Anouilh (inspirada en la de Sòfocles), amb actors xiïtes, palestins, cristians, drusos i maronites, enmig de la Guerra del Líban el 1982.

Fill d’un malparit és una de les novel·les més contundents de l’escriptor i periodista francès Sorj Chalandon. L'autor hi fa una radiografia de les estratègies del mal, la traïció, la bogeria i la veritat. 

Quan l'escriptor i periodista francès Sorj Chalandon (Tunis, 1952) tenia 10 anys, el seu avi li va deixar anar que el seu pare havia portat l'uniforme alemany. Era el 1962. "Ets fill d'un malparit i ja és hora que ho sàpigues", li va dir. Quan ho va explicar al pare, aquest li va prohibir que tornés a veure els avis. No els va poder veure mai més. "En realitat, no són els teus avis, són uns jueus que vaig amagar durant la guerra", li va etzibar el pare. Era una mentida més. "Des dels 6 fins als 10 anys em vaig creure totes les mentides del pare. Cada vegada que entrava a l'habitació tenia un ofici diferent. Un dia era el millor judoka del món. L'altre, el cap dels serveis d'intel·ligència francesos. Un altre havia creat el seu grup de música i l'Édith Piaf s'havia enamorat d'ell. I jo me'l creia", explica l'escriptor, que acaba de publicar Fill d'un malparit (Edicions de 1984 / Seix Barral), amb traducció al català de Joan Alemany.