Llibre de sang és un bildungsroman generacional, una novel·la d’aprenentatge queer sobre la família, el llenguatge, la vergonya i el desig en què Kim de l’Horizon (Ostermundigen, Suïssa, 1992) escriu unes cartes serpentejants i multilingües a la seva àvia –un "paisatge en constant moviment" que comença a patir de la demència– per poder-hi conservar la relació. Per la seva complicada situació com a no-binari, no sap com fer-se entendre. Mira de recórrer a la seva infantesa, però s’adona que només en recorda fragments, i el de la seva nova i promíscua vida actual. El narrador s’oposa a la cultura del silenci de les mares, investiga el llinatge femení no tradicional i afirma que els cossos segueixen sent cossos fins i tot fora de la norma. De l'Horizon transita entre el llenguatge més poètic i la parla més vulgar per explicar que hi ha cossos que mai no es deixen de qüestionar la seva identitat. Llibre de sang també és una novel·la sobre la por, la por d’un nen atemorit per la seva diferència i per la violència que aquest fet encara segueix despertant en la societat.