Abans de separar-se, el Raül (nom fictici per mantenir-lo en l’anonimat) veia molt de potencial a les aplicacions de cites i tenia ganes de provar-ho. Un cop ha tingut l'oportunitat, no les ha fet servir i està “lluny” de fer-ho. Vol no passar tantes hores davant del mòbil i endinsar-se en aquest món va, precisament, cap a l’altra direcció. La veritat, però, és que no les ha trobat a faltar. “He conegut gent que m’ha interessat i gent a qui he interessat”, afirma quan explica com ha gestionat aquesta nova situació. Confessa, també, que poder-ho experimentar li ha resultat una “motivació sana i bona”.

Fa uns mesos que soc un avió que travessa una zona de turbulències. El cinturó de seguretat ja no garanteix cap estabilitat i a estones em manca l’aire malgrat que algú em va col·locar la màscara d’oxigen quan van començar els sotracs.

Hem de deixar de romantitzar les relacions paternofilials. L'amor cap als pares no ha de ser incondicional perquè, si donem per garantit que, fem el que fem, els fills ens estimaran i ens ho perdonaran tot, abonem les condicions per a una relació abusiva i en què els drets dels infants s'acabin veient compromesos.

Són les primeres festes de Nadal que la Maria (nom fictici perquè prefereix preservar el seu anonimat) celebrarà separada, després de gairebé dues dècades junts, de qui fins ara era la seva parella i amb qui té dos fills, de 7 i 10 anys. Ella es troba en una etapa del seu procés de dol, que es produeix en qualsevol trencament, més avançada que ell. "La situació és tensa, ha sigut una separació llarga i dolorosa, però els dies especials per a cada família en aquestes festes els hem aconseguit mantenir: el 26 de desembre els fills el passaran amb el pare, i el 6 de gener, amb la mare", relata. La resta se cenyiran al que marca el seu conveni: des del 20 de desembre (quan acaben l'escola) fins al 30 estaran amb ella, i del 30 de desembre fins que comencen l'escola (el dia 8 de gener) estaran amb ell. "És trist haver de seguir el règim de visites al peu de la lletra", admet mentre reconeix que tenia l'esperança que tots poguessin anar a veure la cavalcada de Reis junts. Però la seva exparella no vol compartir aquests moments. "En el meu món il·lús pensava que seria possible", admet. Com que viuen en un poble petit, ella segurament optarà per no anar-hi i evitar, així, posar en una "situació incòmoda" els seus fills: "Sacrifico la cavalcada perquè si penso en ells és millor no aparèixer".

Costa tant com sembla mantenir una bona relació amb l’exparella quan es tenen fills en comú? El que s’ha trencat és l’amor entre la parella, però com a pares el divorci els pot unir, en tindran un munt d’oportunitats parlant sobre qüestions relacionades amb els fills. Per aconseguir-ho és important que la separació sigui conscient, així es poden curar les ferides, no tant les relacionades amb el dol de la separació com les que tenen a veure amb la història personal de cadascú: “Si vivim la separació o el divorci des de la por és fàcil que tornem a caure en les mateixes situacions més endavant”, assegura Rocío de la Chica, consultora de separacions conscients, cofundadora de Creada, des d’on treballen per divulgar la importància de la separació conscient per fer una mica més fàcil el que és difícil. Quan hi ha fills –apunta– encara és més important aquesta separació conscient. Si l’exparella es dedica a fer-se retrets, no hi haurà espai per ocupar-se dels fills. De la Chica explica que els fills necessiten un procés d’adaptació i que s’estigui per ells com en qualsevol altre procés sensible: “Requereixen atenció emocional per adaptar-s'hi amb naturalitat, sense ferir-los per una mala gestió de la separació”.