Com va poder explicar –afortunadament– el mateix Aleix Vidal-Quadras, l'intent d'assassinat que va patir dijous “podia estar vinculat” amb les seves relacions amb l'oposició iraniana a l'exili. Ho hauran d'aclarir les investigacions policials, però sobre aquestes relacions, també Vidal-Quadras va fer públic ja fa temps que Vox s'havia fundat amb donatius per valor d'un milió d'euros del Consell Nacional de la Resistència de l'Iran (CNRI), un lobi de rics iranians a la diàspora, contraris al règim islamista de Teheran, que també hauria sufragat un 80% del cost de la campanya de Vox per a les eleccions europees de 2014. Vidal-Quadras presumia que aquesta generositat venia motivada per la seva excel·lent relació personal amb el CNRI durant la seva etapa com a eurodiputat, durant més de 18 anys. Vidal-Quadras va assistir, a París, a desenes d'actes del CNRI, juntament amb altres eurodiputats de diferents grups parlamentaris de Brussel·les, reunits en un grup que es feia dir Amics de l'Iran Lliure (semblant al Grup d'Amistat amb Qatar que tenia el nostrat José Ramón Bauzá: es tracta de grups d'eurodiputats que literalment venen la seva influència política a milionaris del Pròxim Orient, en operacions tan obscures com els interessos que les motiven). Vidal-Quadras també explicava que Santiago Abascal era coneixedor de la procedència iraniana de tots aquells diners, i que no tan sols no hi posava cap escrúpol, sinó que “li semblava molt bé”.