Marta Rovira, Ruben Wagensberg, Oleguer Serra, Josep Campmajó i Jesús Rodríguez tornaran a posar els peus a Catalunya aquest mateix divendres. Ho faran conjuntament després d'un viatge per carretera i que tindrà com a primera parada el municipi de Cantallops (Alt Empordà) –el poble de Ruben Wagensberg–, on celebraran un acte conjunt. El sobreseïment de la causa de Tsunami Democràtic tant de l'Audiència Nacional com del Tribunal Suprem ha aplanat el retorn dels cinc exiliats per aquest cas que s'havien instal·lat a Suïssa. La majoria d'ells no portaven ni un any al país helvètic, però la secretària general d'ERC, Marta Rovira, en feia sis que vivia a Ginebra. Al migdia, Òmnium també ha organitzat un acte de rebuda a tots els exiliats a Barcelona.

El periodista Jesús Rodríguez és un dels investigats en el cas Tsunami Democràtic pel jutge Manuel García-Castellón, tot i que ell oficialment no ha rebut encara cap comunicació que així ho certifiqui. La manca de confiança en aquesta operació policial l'ha dut a exiliar-se a Ginebra, Suïssa. Des d'allà, explica la seva visió sobre una causa que, a parer seu, intenta aplicar la plantilla basca a la realitat catalana.

Quan encara estàvem publicant la notícia d’un altre exiliat d'Òmnium, Oleguer Serra, membre de la junta directiva de l’entitat, aquest matí hem sabut que n’hi havia un altre, el periodista de La Directa Jesús Rodríguez.

Nous exiliats pel cas Tsunami Democràtic: l'empresari Josep Campmajó i Jesús Rodríguez Sellés, periodista de La Directa, s'han traslladat a viure a Suïssa, segons han anunciat aquest dijous. Ho han fet l'endemà que ho fes públic el membre de la Junta d'Òmnium Oleguer Serra. Com a la resta d'investigats en el marc de la causa a l'Audiència Nacional, el jutge Manuel García-Castellón li va donar aquest dimarts 24 hores perquè informés d'un domicili on ser localitzable, pas previ i imprescindible per poder citar-lo a declarar. Arribat aquest moment, i en cas que no es presentés, podria dictar contra ell una ordre de detenció. Tot plegat, quan falta un mes i mig per a l'aprovació definitiva de l'amnistia. I aquest moviment és un més d'una onada d’independentistes exiliats per aquest cas.

Corria l’abril de 2002 i érem massa joves però no prou ingenus, perquè l’aznaritat va ser alhora una escola, una hòstia i una cicatriu que encara dura. De la nit al dia, ens vam llevar a la Vila de Gràcia amb tres companys acusats de terrorisme per ordre de la virreina Julia García-Valdecasas, delegada de ferro a Barcelona. La broma de la democràcia, quan la democràcia és de broma, va durar 1.150 dies comptats. De demanar-los 10 anys de presó a arxivar la causa –i ni tan sols judici–. Ximpum. El fals grup terrorista va néixer mort i va morir allà on va néixer: en un fosc despatx de la comissaria de Via Laietana. Un dels inspectors que s’ho va empescar el vam veure ben actiu l’u d’octubre de 2017 i ha estat reiteradament ascendit. Paràboles transicionals de la memòria, el grup 6 de la Brigada Provincial d’Informació que va fabricar aquella farsa duu, en democràcia, el mateix nom i nombre sinistres que duia la Brigada Político-social en dictadura: VI. Abans, el 2001, quan algú –d’extrema dreta dura– va provar de col·locar, ara sí, un artefacte explosiu a les Cotxeres de Sants, la mateixa unitat policial va trigar cinc minuts a emetre un comunicat on es llegia: "Es tracta d’un grup d’amics que volia donar un ensurt al moviment okupa". Que eren amics seus és de pressuposar, esclar.