L’agost del 1944 37 oficials de la intel·ligència aliada van entrar al camp de concentració de Buchenwald. El seu destí era ser executats, però tres d’ells, amb la complicitat de la resistència clandestina que estava ben organitzada dins del camp, van aconseguir escapar amagant-se entre els malalts amb els quals els nazis feien experiments per trobar una vacuna contra el tifus. El francès Grégory Cingal, nascut el 1971, indaga en la història d'aquests tres homes a la novel·la Les derniers sur la liste (Los últimos de la lista en l'edició en castellà de Tusquets, amb traducció de Patricia Orts). L'escriptor, que també és arxiver i traductor, no només explica la seva aventura, els seus dilemes i el destí que van tenir després de sortir del camp, sinó que també descriu, amb molt de detall, la vida i les lluites de poder en un món de terror.

Aquest any 2025, s’ha commemorat el 80è aniversari de l’alliberament dels camps nazis. L’aniversari del final de la Segona Guerra Mundial i, amb ell, el final d’un dels episodis més cruels de la història de la humanitat. La deshumanització i l’assassinat programat i industrial de milions de persones en els camps de concentració i camps d’extermini del Tercer Reich. Un fet que des de llavors ha trasbalsat la consciència de la humanitat, ha posat en dubte la seva mateixa essència i ha fet, com va dir encertadament Elie Wiesel, supervivent d’Auschwitz i Buchenwald, que “després d’Auschwitz el món ja no fos mai més igual”.

Margot Friedländer té 103 anys i és una de les poques supervivents de l’Holocaust que encara pot oferir el seu testimoni. Aquest divendres va rebre un reconeixement per tota la tasca que ha fet per explicar com va ser aquell infern, sobretot a les escoles. “No parlo només pels sis milions de persones innocents assassinades, sinó per totes les persones que han estat assassinades perquè no se'ls ha respectat com a éssers humans", va dir a la Conferència de Pau de Westfàlia. Avui diumenge, a la commemoració dels 80 anys de l’Alliberament de Buchenwald, l’expresident d’Alemanya, Christian Wulff, recordava que Friedländer, a les visites que fa cada setmana, alerta que actualment les coses no són gaire diferents de l'Alemanya que va votar Hitler. “Quan Margot Friedländer diu que així va començar tot, ens hem de preocupar”, va assegurar Wulff.

Jorge Semprún (Madrid, 1923–París, 2011) va ser testimoni dels fets més horripilants del segle XX. La mortífera experiència d'estar tancat al camp de concentració nazi de Buchenwald va marcar tota la seva producció literària, assagística i cinematogràfica. Compromès amb el Partit Comunista Espanyol (PCE), quan va sortir del camp, va començar una intensa activitat clandestina a l'Espanya franquista amb el nom de Federico Sánchez. Tanmateix, el seu esperit crític va fer que fos expulsat del PCE el 1964, i aleshores es va dedicar de ple a l'activitat literària i cinematogràfica. Va viure en un infern, però mai va cedir al pessimisme. Sempre va creure que un món més just era possible. No suportava cap cotilla: viure, segons ell, és escollir. "Semprún és plenament contemporani, ens dona eines per ser crític i fer-nos responsables del nostre present. No és un mite, és un recurs per analitzar on som ara", diu l'escriptora Marta Marín-Dòmine. Quan se celebren cent anys del seu naixement, analitzem les múltiples personalitats de l'escriptor.