Després de quatre anys desplaçada a la Devesa per culpa de la pandèmia, la diada gironina de Sant Jordi ha tornat a celebrar-se a l’emplaçament clàssic de la Rambla i la plaça Catalunya, que s’han omplert de gom a gom des de ben d’hora. Recuperar la tradició al nucli antic era una demanda expressa de llibreters i paradistes de Girona, perquè, en l'última edició al parc de plataners, ja sense mascareta ni restriccions, tot i gaudir de més espai a l’aire lliure, van patir molt amb la solana, el vent i la pols.

A Cassà de la Selva, als peus de les Gavarres, va néixer l’espurna fa ja 26 anys d’un projecte únic a Catalunya que acaba de rebre el reconeixement del Premi Nacional de Comunicació de Proximitat. És el Grup Gavarres, una editorial que amb un periodisme de conversa llarga i cocció lenta, ha posat per escrit un món que es perdia: les històries fins ara anònimes de gent de la terra, que només perviuen en la memòria oral. Un patrimoni immaterial molt ben redactat en unes revistes que no han fet més que estendre’s. Primer Gavarres, després Garrotxes, Alberes i, ara, capiculades, Cadí-Pedraforca i Garona-Nogueres. “Revistes que reivindiquen una manera de viure i conviure a partir d’un treball ben concís: buscar la font, parar l’orella i escriure la història”.

Com hem vist amb els resultats PISA, la lectura va de baixa entre els adolescents. La lectura a fons, concentrada, sense interrupcions. En realitat, esclar, els nois i noies són el nostre mirall. També els adults, salvant totes les excepcions que calguin, cada cop dediquem menys temps a asseure’ns en un sofà durant unes quantes hores per devorar un llibre. El ritme i l’estil de vida ens ho posen difícil: els mòbils, sí, però també la mobilitat frenètica i el lleure exponencial. Tenim tantes possibilitats que la pressió social converteixen en obligacions. No has vist aquesta sèrie? (per cert, no us perdeu El encargado). No has anat a aquest restaurant? (per cert, apunteu-vos Ca l’Amador de Josa de Cadí). On has viatjat aquest Nadal? Etc. El temps és finit i el temps per llegir s’ha anat reduint dràsticament. La competència és fabulosa.

Jordi Llavina (Gelida, 1968) tenia el costum de sortir a córrer fins que un genoll se li va començar a queixar. Aviat farà una dècada que va substituir aquesta activitat per fer passejades. "Surto de casa a tres quarts de cinc del matí, i camino uns vuit quilòmetres fins a dos quarts de set –explica–. El recorregut habitual és per un topant molt fressat al voltant de Vilafranca del Penedès que es coneix com les Cabanyes. Si soc a la Selva del Camp, el poble de la meva mare, camino fins a Almoster". A més a més, Llavina té el costum de llegir passejant mentre es fa clar, però no abaixa la guàrdia, i qualsevol observació, per mínima que sigui, pot acabar formant part d'un dels seus llibres.