Els Concerts Impossibles van començar el 2013 i aleshores s’anomenaven Concerts Can Camps, prenent el nom de la finca de Corçà on se celebraven. “La inspiració va sorgir d’un amic que va venir a fer el primer concert i em va explicar que als EUA és habitual que els músics quedin a cases particulars per tocar”, explica Carles Portell, precursor dels Concerts Impossibles i que fa uns mesos va cristal·litzar amb la creació de l’associació que porta el mateix nom i que ell presideix. Gran aficionat a la música i en especial al gènere americana –basat en la música tradicional dels Estats Units com el folk, rock, country, blues o rockabilly–, Portell explica: “L’objectiu és portar a Girona grups de tot el món, al marge del circuit més comercial, desconeguts per la majoria del públic però que tenen molta qualitat i que si no fos per nosaltres serien impossibles a Girona perquè no els portaria ningú. Creiem que això és bo per a la ciutat i per a la seva promoció”. Per això, juntament amb Llorenç Juanola i el tècnic de so i copropietari dels estudis de gravació Music Lan, Jordi Solé, ha fundat aquesta associació que en l’actualitat té una cinquantena de socis. 

La indústria de la música genera 854 milions d'euros anuals a Catalunya. És un sector format per 379 empreses i 4.088 treballadors. I la principal font de negoci és la música en viu, que representa el 82% de la facturació total. Aquestes són algunes de les dades que aporta l'informe sobre les indústries musicals a Catalunya elaborat per ACCIÓ (l'agència per a la competitivitat de l'empresa del departament d'Empresa i Treball de la Generalitat) i la Fundació Barcelona Music Lab, que s'ha presentat aquest divendres.

"Música negra, negoci blanc", aquest va ser un dels conceptes que va sorgir durant el Fòrum Música i Pluralitat organitzat per l’Acadèmia Catalana de la Música els dies 16 i 17 de novembre. El va introduir Javi Zarco, històric promotor musical de Barcelona amb família africana, impulsor del Club Mestizo que va donar aixopluc al so mestís de grups com Ojos de Brujo i Dusminguet, i des de fa una dècada al capdavant del segell Slow Music, dedicat als músics que fan música africana a Catalunya. Zarco i el músic catalanoalgerià Yacine Belahcene van presentar la primera taula rodona, titulada L’exercici professional de la música. Entre els ponents, tres d’origen africà: Olamide Adisa, de la plataforma musical i audiovisual The Voodoo Club, que inclou sessions de club a la sala Upload del Poble Espanyol; Aron Diatta, del col·lectiu afroqueer Nea Onnim barceloní; i la cantant Nakany Kanté, nascuda a Guinea Conakry i resident a Sabadell, i que ha desenvolupat la carrera musical a Catalunya. El quart ponent era el músic Ramón Giménez, "un gitano català de la Trini", tal com diu ell mateix, i fundador d’Ojos de Brujo. I entre el públic que hi va intervenir, músics nascuts a Algèria, Mèxic, Colòmbia, el Brasil, l’Argentina... Tothom fent feina a Catalunya.