En cada aturada de seleccions molts clubs lamenten lesions dels seus futbolistes. És un tema recurrent i gairebé inevitable. En un calendari cada vegada més atapeït, els jugadors abandonen l'ecosistema dels seus equips i se'n van a un grup diferent, que s'entrena amb una altra intensitat i amb exigències físiques particulars. Aquest novembre, per no faltar a la tradició, molts internacionals han omplert la infermeria. El cas més destacat és el del blaugrana Gavi, que es perd el que queda de la temporada. Però el Reial Madrid també n'ha estat víctima: Vinícius i Camavinga no podran jugar, almenys, fins a finals de gener, i es queden sense disputar la Supercopa d'Espanya.

El futbol és un gran negoci. En temps convulsos, un dels sectors on pots seguir guanyant molts diners. Vivim en una era on els rics i poderosos sembla que tinguin més fam que mai, mai en tenen prou. No en tenen prou amb dos jets, en volen tres. No en tenen prou amb cinc residències, en volen set. Cada cop hi ha menys rics que siguin mecenes i que tinguin certa consciència social. Ara es tracta de fer fora veïns, d'acumular més luxe, de canviar les lleis per manar més. Al futbol passa el mateix, tot i que en aquest cas, hi ha una figura curiosa: el futbolista. Víctima i botxí a la vegada. Explotats, però rics.