El Tribunal de Justícia de la Haia ha ordenat al govern de Birmània que prengui "mesures d'urgència" per garantir la protecció de la població rohingya, la minoria musulmana del país, que ha hagut de fugir massivament a Bangladesh a causa de la persecució i la neteja ètnica perpetrades per l'exèrcit birmà a l'oest del país.

Oxidant-se darrere dels filats espinosos, camions buits estan arrenglerats en un centre de repatriació, com si es tractés d’una presó a l’espera que arribin els primers interns. Al remolc destinat a les arribades, agents uniformats maten el temps asseguts ales seves taules, amb un aire expectant. Hi ha cartells que indiquen els passos que han de seguir els rohingy per tornar a Birmània: aquí per fer les fotografies, aquí per recollir els carnets d'identitat. Els homes fan guàrdia amb les porres a la mà, com si es tractés d'un aeroport internacional i no d'una inhòspita sala de confinament en una frontera remota. L’únic que falta al centre de repatriació de Nga Khu Ya són els rohingyes.

Després de mesos i mesos de silenci, l’agost passat les Nacions Unides van admetre que l’onada de violència a mans de l’exèrcit de Birmània contra la població rohingya iniciada l’agost del 2017 presentava tots els ingredients per qualificar-se de genocidi. Abans, els governs dels Estats Units, França, el Regne Unit o Austràlia ja havien condemnat les massacres de l’exèrcit birmà i havien exigit a la líder del país i premi Nobel de la pau Aung San Suu Kyi -com a mínim còmplice de tot aquest horror- que aturés el que van anomenar “una neteja ètnica de manual”.

–Què passa, Raza?

La líder 'de facto' del govern de Birmània i Nobel de la pau Aung San Suu Kyi ha trencat aquest dijous el seu silenci sobre la massacre de la minoria musulmana dels rohingyes al seu país, que l'ONU ha classificat ja en la categoria de genocidi, i s'ha limitat a dir que "es podria haver gestionat millor". Alhora, ha justificat també la condemna de 7 anys de presó per a dos periodistes que investigaven la persecució contra els rohingyes.

El portaveu del govern de Birmània, Zaw Htay, ha rebutjat l'informe que l'ONU va fer públic dilluns i que acusa les autoritats birmanes d'haver intentat dur a terme un "genocidi" contra la minoria musulmana dels rohingyes durant l'operació militar que van dur a terme l'any passat.

Les Nacions Unides han sigut clares. El comandant de l’exèrcit de Birmània, al sud-est asiàtic, i altres alts càrrecs haurien de fer front a un judici davant un tribunal internacional per genocidi contra els musulmans rohingyes i per crims de lesa humanitat contra altres minories ètniques. Així ho van anunciar aquest dilluns un grup d’experts d’aquesta organització després d’un any d’investigacions.

Amitja tarda el sol encara impera a la frondosa illa de Sandwip. Està situada a una hora en barca de motor a l’oest de Chittagong, la segona ciutat més important de Bangladesh. Desenes de barcasses de fusta descansen a la sorra fangosa de la costa. Els pescadors cusen les xarxes i reposen després d’una llarga jornada de feina.

Els experts de l'ONU en drets humans que investiguen un possible genocidi a Birmània han apuntat a Facebook com a punt de difusió del discurs d'odi cap a la minoria musulmana dels rohingyes. La direcció de la xarxa social no ha respost a les paraules de Yanghee Lee, la relatora especial de les Nacions Unides sobre els drets humans en aquest país asiàtic arran de la crisi ètnica, que ja és la pitjor crisi més greu després de la que ha provocat la guerra de Síria.

Les polítiques d'odi i demonització dels grups minoritaris es van estendre l'any 2017 arreu del món, en molts casos patrocinades pels estats, des de les restriccions d'entrada als Estats Units imposades pel president Donald Trump fins a la campanya de violència militar desfermada contra els rohingyes a Birmània, passant pels acords de la Unió Europea amb tercers països per mantenir els refugiats i migrants fora de les seves fronteres.

El govern de Birmània, liderat a l'ombra per la Nobel de la pau Aung San Suu Kyi, ha cancel·lat la visita prevista d'una missió de l'ONU a l'estat de Rakhine, on s'ha produït l'èxode massiu de la minoria musulmana rohingya del país, segons la BBC.

La líder del govern de Birmània i premi Nobel de la pau, Aung San Suu Kyi, ha trencat el seu silenci per denunciar la desinformació que hi ha hagut al voltant de l'actual onada de violència al seu país, en la qual en les últimes dues setmanes han mort 414 persones, la majoria membres de la minoria ètnica musulmana dels rohingyes.

Almenys una vintena de dones i criatures rohingyes que fugien de la violència de l'estat de Arakan, a l'oest de Birmània, han mort ofegades en intentar creuar el riu que fa de frontera natural entre aquest país i Bangla Desh. Dels cossos recuperats, una dotzena eren menors.

Una vintena de personalitats, entre les quals hi ha 14 premis Nobel, han demanat al Consell de Seguretat de l'ONU que acabi amb "la depuració ètnica i els crims contra la humanitat" que pateix a Birmània la minoria musulmana rohingya. Entre els signants hi ha l'arquebisbe Desmond Tutu, Malala Yousafzai i el professor Muhammad Yunus, que ha fet pública la missiva a través de les xarxes socials.