OpenAI ha tornat a sacsejar el tauler de la intel·ligència artificial (IA) amb l'anunci d'una roda de finançament sense precedents. La companyia presidida per Sam Altman ha captat 110.000 milions de dòlars en una operació liderada per tres aliats estratègics: Amazon, SoftBank i Nvidia. Amb aquesta injecció de capital, la valoració prefinançament de l'empresa es dispara fins als 730.000 milions de dòlars, xifra que la situa a l'elit de les corporacions més valuoses del planeta.

Vint-i-quatre hores després d'afalagar Donald Trump amb l'anunci d'una inversió supermilionària als Estats Units –500.000 milions de dòlars els quatre anys vinents–, els accionistes d'Apple han decidit aquest dimarts, en la junta general anual, que no s'empassen les directrius de Washington i que no suprimeixen les polítiques de diversitat, equitat i integració (DEI) que han seguit fins ara. Apple torna a distingir-se de la resta de competidors, no només pels seus dissenys, sinó distanciant-se de companyies com Meta, Google, Amazon, Walmart o McDonald's, que sí que han fet seus els nous vents reaccionaris que bufen als Estats Units.

Hem passat bona part de les últimes 24 hores al telèfon intentant arribar al fons de l'oferta hostil d'Elon Musk per l'OpenAI de Sam Altman. Una evolució de la seva batalla corporativa (o telenovel·la) que pocs podrien haver anticipat. Altman, que és a París en una cimera d'IA, ni tan sols havia vist l'oferta abans de rebutjar-la sense contemplacions.

Un consorci d'inversors liderat per Elon Musk ha ofert 97.400 milions de dòlars per comprar l'organització sense ànim de lucre que controla la companyia d'intel·ligència artificial OpenAI, la creadora de ChatGPT, segons ha avançat aquest dilluns el diari nord-americà The Wall Street Journal.

OpenAI, la start-up nord-americana responsable de ChatGPT, ha assegurat que ha trobat proves que la companyia d'intel·ligència artificial xinesa DeepSeek va utilitzar els models propietat de l'empresa nord-americana per entrenar el seu propi competidor de codi obert, segons ha avançat el Financial Times. De fet, cada vegada creix més la preocupació sobre una possible violació de la propietat intel·lectual.

Una de les cares visibles de l'empresa d'intel·ligència artificial i creadora del ChatGPT, OpenAI, ha anunciat aquesta setmana que deixarà l'empresa després de treballar-hi durant sis anys. Es tracta de la directora de tecnologia de la companyia, Mira Murati, que va explicar a través de la xarxa social X que marxava per "crear el temps i l'espai" per fer la seva pròpia "exploració", tot i que no va explicar quins serien els següents passos. "De moment, el meu enfocament principal és fer tot el que estigui al meu abast per garantir una transició suau, mantenint l'impuls que hem creat", va dir.

L’entradeta que suggereix ChatGPT per arrencar aquest text sobre el seu creador és similar a un perfil de la Viquipèdia: “Sam Altman és una de les figures més influents del món de la tecnologia i l’emprenedoria. Nascut el 22 d’abril del 1985 a St. Louis, Missouri, Altman ha deixat una marca indeleble a través de la seva feina com a empresari, inversor i líder de pensament”. 

A la pel·lícula dramàtica Her, estrenada l'any 2013, Theodore Twombly (Joaquin Phoenix) estableix una relació amorosa amb una assistent virtual d'intel·ligència artificial que es diu Samantha. La veu d'ella és interpretada per Scarlett Johansson.

L'ingrés de les societats occidentals –nosaltres– en el futur que nosaltres mateixos havíem imaginat està resultant un pèl escrofulós, a causa en part de les similituds entre la realitat i les fabulacions que n'havíem construït prèviament. Aquesta campanya de l'empresa Worldcoin (darrere de la qual hi ha Sam Altman, CEO d'OpenAI i ChatGPT) que ofereix criptomonedes a canvi de la informació biomètrica de l'iris (en teniu informació i opinió solvents en aquest diari), té una mica de l'imaginari de diversos budes de la narrativa americana. Utilitzar l'iris com a contrasenya per identificar individus fa pensar en Philip K. Dick o en Ballard. La corporació multinacional que compra la informació dels iris de les persones per un valor en criptomonedes equivalent a uns seixanta euros sembla sortida de les pàgines de Don DeLillo. Les llargues cues de ciutadans que esperen durant hores (fent unes birres, si s'escau) perquè els escanegin el globus ocular a canvi de quatre rals podrien sortir en alguna novel·la de John Fante o de Chuck Palahniuk. I així successivament.

El capital, que ja venia d'una llarga ratxa guanyadora, acaba d'anotar-se una altra gran victòria, en un conflicte per l'ètica de la intel·ligència artificial. La minicrisi pel sobtat acomiadament del director executiu d'OpenAI, Sam Altman, i la seva posterior recontractació ens mostra una empresa sense ànim de lucre que es va plantejar la missió de prioritzar la seguretat de la IA sobre els guanys però ha estat incapaç de controlar una filial lucrativa.

1. OpenAI. “La cultura del món del desenvolupament tecnològic i l’enginyeria tendeix a afavorir un comportament Alfa, on vols ser el primer a treure alguna cosa nova o a obtenir un millor resultat. Això pot desincentivar treballar amb consideracions ètiques”. Ho diu, en una entrevista a El País, Margaret Mitchell, que ha estat a Barcelona i és reconeguda en el terreny de l'ètica i la intel·ligència artificial. Em sembla una consideració traslladable a molts altres camps de l’experiència. "Sempre més": el lema que fa de motor de la humanitat. Qui s’aturarà si pensa que pot arribar primer, que pot anar més enllà que els altres? En la recerca científica es pot fer més patent que en altres camps, però en definitiva és una expressió més de la voluntat de poder, que ha donat grans conquestes però també la pitjor de les catàstrofes: la pèrdua de la noció de límits, font de tants desastres ja sigui en la vida personal o en la social.

Una de les coses bones d’OpenAI és que es va fundar sobre la base de la desconfiança. Va començar com un laboratori d’investigació sense ànim de lucre perquè els seus fundadors pensaven que la intel·ligència artificial no l’havien de promoure les empreses comercials, impulsades molt majoritàriament per l’afany de lucre.

Sam Altman, el principal executiu d'OpenAI, empresa creadora de ChatGPT, ha acabat recuperant el seu càrrec dins la companyia cinc dies després de ser acomiadat fulminantment pel consell directiu. No queda del tot clar com s’ha desenvolupat tot l’enrenou. La hipòtesi més plausible és que en les darreres setmanes OpenAI, que fa poc menys d’un any va situar la intel·ligència artificial (IA) al primer pla de l’atenció pública, debatia al màxim nivell si apostava per treure productes més agressius i que li aportin més guanys –com propugnava Altman– o bé continuava desenvolupant la seva IA sense finalitats lucratives i “en benefici màxim de la humanitat”, tal com estableix la carta fundacional de l’empresa. Sembla que la segona opció ha acabat perdent.

En 5 dies, només 5, ha estat acomiadat de l’empresa que va fundar, fitxat per Microsoft, i ha estat readmès a la companyia després d’una revolta dels treballadors. Parlem de Sam Altman, creador de ChatGPT, pare d’una eina d’intel·ligència artificial que ha provocat aquests dies molts interrogants, ha aixecat algunes sospites i ha fet escriure infinitat de titulars. Avui a l'ARA analitzem què ha passat i què hi ha al darrere d'aquesta història amb Genís Roca, expert en internet i transformació digital.

OpenAI, l'empresa propietària de ChatGPT, fa marxa enrere i readmet finalment el seu cofundador Sam Altman com a conseller delegat. La decisió s'ha pres en les últimes hores i ha estat anunciada aquest dimecres al matí per la mateixa companyia en un missatge a X: "Hem arribat a un principi d'acord perquè el Sam torni a OpenAI com a conseller delegat amb una nova junta", diu el missatge al perfil de la companyia. "Estem col·laborant per tancar els detalls. Moltes gràcies per la vostra paciència", afegeix.