En països com l'Índia i la Xina, la farmacèutica Novo Nordisk està a punt de perdre la patent protectora per al seu fàrmac estrella per aprimar-se, cosa que obre la porta a noves versions a un preu més baix. Venuts sota el nom comercial d'Ozempic i Wegovy, aquests supervendes passaran a ser genèrics aviat en països que concentren entorn del 40% de la població mundial, un fet que s'associarà a un descens en el preu d'un producte que fins ara ha estat inaccessible per a la majoria, excepte per a la gent amb més recursos econòmics. Les primeres versions genèriques s'espera que arribin a l'Índia, però també n'arribaran de noves a la Xina, el Canadà, el Brasil, Turquia i Sud-àfrica en els pròxims mesos. "La disponibilitat d'aquests medicaments, restringits als països d'alts ingressos i a persones molt riques, es democratitzarà amb els genèrics", afirma Leena Menghaney, activista a Nova Delhi centrada en l'àmbit de l'accés a tractaments mèdics.

Dijous, al Telenotícies migdia, Xavi Coral introduïa una notícia: “La popularitat dels medicaments per fer passar la gana i aprimar-se estan transformant els hàbits alimentaris”. Aquest titular inicial sorprenia. El presentador continuava: “Als restaurants s’està notant que els clients demanen menys menjar al plat. És una tendència que ve dels Estats Units, on ja serveixen els menús Ozempic”.

No fa tant de temps Novo Nordisk era l’empresa més valuosa d’Europa gràcies a les vendes dels medicaments Ozempic i Wegovy, que van resultar ser unes injeccions miraculoses per perdre pes. A principis d’estiu de l’any 2024, la farmacèutica danesa valia més que les empreses del conglomerat de luxe francès LVMH i que el fabricant de xips neerlandès ASML. De fet, Novo Nordisk va arribar a guanyar tants diners que la Fundació Novo, propietària d’una part de l’empresa, es va convertir en una de les fundacions filantròpiques més grans del món, a l’altura de la Fundació Bill & Melinda Gates, creada pel pare de Microsoft.

Una de les grans revolucions mèdiques dels últims temps són els nous fàrmacs per combatre l'obesitat, ja que no havia existit mai res igual contra aquesta malaltia. Medicaments com l’Ozempic, el Wegovy i el Mounjaro, que imiten una hormona que regula els nivells de glucosa a la sang, sacien la gana ràpidament i es van dissenyar inicialment per tractar la diabetis, s'han convertit en una de les eines més eficaces per ajudar en la pèrdua de pes. El seu èxit n'ha disparat des de fa temps la demanda, cosa que ha comportat episodis de problemes de subministrament a les farmàcies catalanes, però el seu impacte va més enllà de l'esfera terapèutica i es pot veure en altres sectors a priori més allunyats de la medicina, com la restauració o la indústria alimentària.

No només hi ha una febrada amb l'Ozempic, sinó que la patent del medicament expirarà aviat i versions genèriques molt més assequibles arribaran a les nostres vides. Això va més enllà d'una bona notícia per als diabètics o per als que el prenen per aprimar-se: segons molts estudis, els agonistes del receptor GLP-1, que és el nom tècnic de la cosa, redueixen el consum d'alcohol, cocaïna i tabac entre els addictes, prevenen atacs de cor, estan associats amb un risc menor de diversos càncers, ajuden amb les migranyes, alleugereixen el dolor de l'artritis i fins i tot podrien alentir la pèrdua de memòria associada a l'Alzheimer. Malgrat que l'entusiasme i els interessos econòmics ens haurien de fer desconfiar, hi ha indicis per parlar d'un medicament miraculós.

Al Mengem hi ha la frase següent com a titular de l’entrevista al cuiner Heston Blumenthal: "Si no anem amb compte, l'Ozempic arruïnarà la indústria de la restauració". Em quedo la frase. L’Ozempic és aquest medicament per a diabètics que “fa aprimar”. Fa aprimar perquè es veu que fa perdre la gana. Al meu voltant tot de gent en pren i diu que ha perdut pes. “Et fa perdre la gana, estàs tip”, et diuen. Jo soc de les que, quan s’han de posar a dieta, opten pel mètode tradicional d’anar alternant vídeos de gent il·luminada que medita i es purifica amb vídeos d’escorxadors i fàbriques d’hamburgueses. Em faig de la secta dels que odien els processats i es fusionen amb el cosmos cada dia de set a nou. Convençuda, passo la maroma.

Els medicaments com Ozempic i Wegovy, que imiten una hormona que regula els nivells de glucosa a la sang, generen sensació de sacietat i es fan servir per a la diabetis i l’obesitat, s'han convertit en una de les eines més eficaces per ajudar en la pèrdua de pes. Ara l'Associació Europea per a l'Estudi de l'Obesitat (EASO, en anglès) ha fet un pas més enllà, ha analitzat en un estudi les diferents alternatives terapèutiques que tenen les persones amb obesitat i ha conclòs que aquests medicaments han de ser el principal tractament per a la majoria de pacients. L'èxit d'aquests fàrmacs, de fet, ja ha disparat des de fa temps la demanda i ha comportat episodis de problemes de subministrament a les farmàcies catalanes.

Fa diversos dies que llegim a l'ARA notícies relacionades, d’una manera o d’una altra, amb l’Ozempic, el medicament per aprimar-se. Ahir, que li havien sortit imitadors a preus més barats. Avui, que un fàrmac català, l’orforglipron (aquest té nom d’ogre de sèrie de Netflix), també aprima, però a diferència de l’altre (el que té nom de lateral del Barça), es pot administrar per via oral, en forma de càpsula o píndola. Es veu que ja s’ha provat amb voluntaris: “Van rebre de manera aleatòria diferents dosis del fàrmac o dosis placebo, sempre en forma d’una càpsula diària. A més, aquesta pauta es va combinar amb consells de dieta saludable i activitat física”. A la foto que il·lustra la peça hi surt un senyor amb barba retallada en pantalons curts de xandall i samarreta ajustada als sacsons, que mira l’horitzó amb cara trista. No és el primer cop que surt. Ha sortit, pel cap baix, una altra vegada, en una notícia sobre obesos.

Cada cop més alternatives als fàrmacs contra l'obesitat com Ozempic i Wegovy s'estan obrint camí i una de les que podrien arribar aviat al mercat té empremta catalana. Un assaig clínic internacional de fase 3, en què ha participat el Vall d'Hebron, ha demostrat l’eficàcia d’un nou fàrmac per al tractament de persones amb obesitat. L’orforglipron és un fàrmac que, igual que altres medicaments contra l'obesitat, actua sobre el receptor GLP-1, que es troba en diferents cèl·lules implicades en la regulació de la gana i del metabolisme al cervell i el tub digestiu. Ara bé, la diferència entre aquest fàrmac i el ja arxiconegut Ozempic és que l’orforglipron es pot prendre per via oral, en forma de càpsula o píndola, i s'eviten així les complicacions o limitacions del tractament injectable.

Llegim a l'ARA que la farmacèutica que fabrica l’Ozempic, aquest medicament per aprimar que té nom de lateral del Barça, era la més valuosa, fa uns mesos, però que ara ja té pèrdues. Fa somriure que per justificar l’aprimament de la plantilla (i perdonin el verb) els directius diguin això: “Els nostres mercats estan evolucionant, especialment el de l’obesitat, ja que s’ha tornat més competitiu”. És a dir; l’obesitat és “un mercat”. Un negoci. I, per tant, ja convé que duri.

Fa tan sols dos anys, la farmacèutica danesa Novo Nordisk era l’empresa més valuosa d’Europa (al voltant dels 600.000 milions d’euros), i el seu creixement semblava que no tenia límit gràcies a les vendes dels medicaments Ozempic i Wegovy. Originalment, aquests medicaments estaven indicats per a la diabetis, però van resultar ser unes injeccions miraculoses per perdre la gana i els quilos, fet que va provocar que en només cinc anys la firma danesa multipliqués per cinc el seu valor.

Els medicaments de semaglutida –que imiten una hormona que regula els nivells de glucosa a la sang i que es fan servir per a la diabetis i l’obesitat– van convertir-se en la diana de la indústria farmacèutica i finalment s'han acabat receptant a les consultes i dispensant a les farmàcies com una de les eines més eficaces per ajudar en la pèrdua de pes. Ara bé, la facilitat amb què es deixen de fer servir prematurament comença a preocupar els endocrinòlegs. Un estudi fet a Dinamarca (on hi ha la producció del gegant farmacèutic Novo Nordisk) alerta que la meitat dels usuaris de la semaglutida interrompen el tractament al cap d’un any.

Hi ha injeccions que curen, però n’hi ha d’altres que poden ferir profundament. Les imatges d’influencers i famosos promocionant-se a les xarxes amb xeringues d’Ozempic per aprimar-se estan deixant empremta en les adolescents. Gairebé la meitat de les noies catalanes de 12 a 16 anys (un 47%) volen perdre pes –segons l'Institut Català de les Dones–, tot i que la gran majoria ja tenen un cos sa i equilibrat. Aquest desig infundat erosiona l’autoestima, alimenta pensaments obsessius i dispara l’ansietat fins a la frontera de la depressió. L’encanteri de la primesa extrema, presentada com a desig, es converteix en un camí cap al dolor emocional.

Llegim a l'ARA que els fàrmacs com l'Ozempic, que treuen la sensació de gana, “han revolucionat la lluita contra l'obesitat, la diabetis tipus 2 i el fetge gras arreu del món”, perquè generen, imitant el funcionament d’una hormona, la sensació de sacietat. I es veu que ara investigadors catalans –ho explica un d’ells, Antonio Zorzano– han trobat “una nova proteïna que, igual que aquests medicaments, permetria tractar l'obesitat sense modificar l'alimentació del pacient”. Perquè et fa cremar calories!

Els fàrmacs com l'Ozempic, que treuen la sensació de gana, han revolucionat la lluita contra l'obesitat, la diabetis tipus 2 i el fetge gras arreu del món. Imiten el funcionament d’una hormona a l’intestí per generar sensació de sacietat a qui en pren i, amb la seva irrupció, la vida de molts pacients ha canviat radicalment, ja que abans no disposaven d'alternatives terapèutiques tan efectives. Ara un grup d'investigadors catalans ha trobat en un estudi una nova proteïna que, igual que aquests medicaments, permetria tractar l'obesitat sense modificar l'alimentació del pacient. La investigació, publicada a la revista Nature Communications, s'ha fet amb ratolins, i els resultats són molt preliminars però també molt prometedors.

Veig l’anunci a la televisió, abans d’una sèrie. Simula un concurs. La participant és una dona amb sobrepès, però no obesitat. El presentador li demana a la dona que completi la frase: “L’obesitat augmenta...”. I ella diu: “La capacitat d’autoacceptació”. I ell afegeix: “I a més a més augmenta el risc cardíac”. La fórmula es repeteix diverses vegades. La dona diu tot de coses que no desentonarien en un espai televisiu sobre això que ara anomenem grassofòbia, de manera que les paraules del presentador són com un senyal d’alerta davant l’autoajuda. El final, però, és cursi i pelleringós i destrossa l’inici. La dona es desmunta i diu que l’obesitat és “No poder jugar amb els meus fills” o “Sentir vergonya quan menjo davant dels altres”, per acabar dient que “L’obesitat és una malaltia”.

Almenys deu pacients haurien mort al Regne Unit després de patir una pancreatitis, presumptament com a efecte secundari de les anomenades injeccions contra l'obesitat de fàrmacs per perdre pes com Mounjaro, Wegovy i Ozempic. Segons l’Agència Reguladora de Medicaments i Productes Sanitaris britànica (MHRA, en les sigles en anglès), des que es van introduir aquesta mena de medicaments que suprimeixen la gana i es fan servir per tractar tant l’obesitat com la diabetis tipus 2, s’han rebut més de 560 notificacions de pacients amb inflamació del pàncrees. La informació la publiquen aquest dijous The Guardian i The Times, si bé només és aquest segon mitjà el que quantifica el nombre de víctimes, així com el de les persones afectades: no menys de 560.

Prendre fàrmacs de semaglutida –un principi actiu que imita una hormona que regula els nivells de glucosa a la sang i que es fa servir per a la diabetis i, més recentment, contra l'obesitat– redueix el consum d'alcohol, segons una investigació de la Universitat del Sud de Califòrnia (USC) publicada aquest dimecres a JAMA Psychiatry. Es tracta d'un efecte secundari reportat per metges i pacients d'arreu del món els últims anys, a causa de la popularització de medicaments com Ozempic i Wegovy, però que fins ara no s'havia confirmat. Segons aquesta investigació, les persones que fan servir aquests fàrmacs tenen un menor desig de beure, per la qual cosa no només consumeixen menys quantitats d'alcohol, sinó que ho fan menys vegades.

Kalundborg (17.000 habitants) sembla una ciutat industrial qualsevol de Dinamarca, on més aviat passen poques coses. Situada a 95 quilòmetres de Copenhaguen, té un port de mercaderies, la majoria de les cases són unifamiliars i al carrer principal hi ha un parell de botigues de roba, perruqueries i alguna cafeteria.

Johann Hari (Glasgow, 1979) estava a punt de fer 42 anys quan va sentir la paraula ozempic. És l’edat en què havia mort el seu avi d’un atac de cor, i ell havia patit obesitat gairebé tota la vida. Va decidir injectar-se el fàrmac, i va viatjar per tot el món entrevistant científics. Ho ha recollit al llibre Adelgazar a cualquier precio (Península).