És dissabte al matí i el sol ajuda a portar millor el fred ara que toca jugar a futbol. En un camp de la Fundació Brafa, al nord de Barcelona, van arribant els jugadors. Alguns es coneixen d'abans, altres no. "No cal que ens presentem, oi?", diu el més veterà de tots. I ben cert que no cal, ja que tots els jugadors es diuen Albert. En pocs minuts començarà un partit convertit en el malson de tot narrador de futbol, perquè no es pot narrar un partit on tots els jugadors es diuen igual. Només els diferencia una cosa: en un equip tots es diuen Albert Soler, amb r final. En l'altre, Albert Solé, amb accent. Una sola lletra per separar dos grups de persones marcats per una gran rivalitat, amb sentit de l'humor. "Els altres són uns impostors", diu un amb accent. "No van saber defensar la r, que és el nostre motiu d'orgull", els replica un rival.