Guanyar una comissió de servei és un procediment molt habitual en l'administració que permet a un treballador públic canviar d'organisme en el qual exerceix les seves funcions. La polèmica es produeix quan existeix el dubte sobre si l'empleat s'ha pogut beneficiar d'algun tracte de favor per aconseguir-ho. Aquest és el debat que ha monopolitzat la política valenciana aquesta setmana arran del trasllat de Vanesa Soler, la parella del cap del Consell, Juanfran Pérez Llorca, que ha passat de l'Ajuntament de Finestrat a la Diputació de València. El canvi li ha permès situar la seva residència a la ciutat de València on també viu el seu company sentimental.

L'escàndol per l'adjudicació d'habitatge protegit a Alacant no deixa de créixer. A la polèmica pel fet que una promoció immobiliària hagi beneficiat fins a cinc càrrecs del PP, diversos empleats del consistori i la Generalitat, se suma la circumstància que en l'edifici resideixen més d'una desena de famílies amb diversos membres als quals se'ls ha concedit pisos. Entre ells hi ha, fins i tot, tres germans i dos cosins amb edats d'entre 18 i 24 anys, una dada especialment cridanera, atès que els primers tràmits del projecte es remunten al 2018, la qual cosa hauria obligat a la seva inscripció amb 14 o 15 anys.

Un pis per a la regidora d'Urbanisme, Rocío Gómez; altres per als dos fills i el nebot de la directora general d'Organització Interna, Contractació Pública i Gestió de Fons, María Pérez-Hickman; dos més per a l'arquitecte municipal Francisco Nieto i la dona del cap de gabinet de la conselleria de Turisme, Miguel Ángel Sánchez; i, l'últim, per a la dona del tècnic de la conselleria d'Habitatge que va validar els expedients. Aquest és el balanç provisional de la polèmica adjudicació d'habitatges públics protegits entre diversos càrrecs de l'Ajuntament d'Alacant i la Generalitat Valenciana.

L'Ajuntament d'Alacant creuarà les dades dels adjudicataris dels habitatges públics amb els de la plantilla actual de funcionaris per saber si algun empleat més està relacionat amb la concessió de pisos protegits a diversos càrrecs municipals. Així ho ha anunciat aquest dimarts el regidor de Contractació i Recursos Humans i dirigent del Partit Popular, Manuel Villar, que ha assenyalat que no pretén dur a terme una "caça de bruixes", però vol aclarir si hi ha més funcionaris i càrrecs del consistori que hagin sigut adjudicataris o que hagin tingut "relació amb el procediment". A més, ha detallat que aquest dijous es farà un ple extraordinari i monogràfic sobre la polèmica tal com havien reclamat els grups de l'oposició.

Polèmica a l'Ajuntament d'Alacant per l'adjudicació d'habitatge públic a diversos càrrecs municipals. La regidora d'Urbanisme, Rocío Gómez, i la directora general municipal d'Organització Interna, Contractació Pública i Gestió de Fons, María Pérez-Hickman, han dimitit per la seva presumpta vinculació amb suposades irregularitats en l'adjudicació d'habitatges de promoció pública en una zona de la platja de Sant Joan.

El president de la Generalitat Valenciana, Juanfran Pérez Llorca, ha afirmat que les actes de diputat “no les concedeix ni les retira cap polític”, sinó que corresponen a “la sobirania popular”, i ha defensat que Carlos Mazón ja “va assumir la seva responsabilitat política” al presentar la dimissió com a cap del Consell. Així s'ha expressat en declaracions als mitjans de comunicació aquest dijous després d'assistir a València a l'homenatge al professor i polític Manuel Broseta amb motiu del 34 aniversari de l'assassinat perpetrat per ETA.

Si Alberto Núñez Feijóo confiava que la federació valenciana deixés de provocar-li maldecaps després del convuls relleu de Carlos Mazón, l'expresident Francisco Camps s'ha encarregat de frustrar aquest somni. L'excap del Consell vol tornar a dirigir la formació i ser-ne el cartell electoral i ha vist l'oportunitat perfecta: el recent nomenament de Juanfran Pérez Llorca com a president de la Generalitat. Considera que el polític de Finestrat és un líder feble, que no té la legitimitat de les urnes ni està referendat pels afiliats populars. Per això reclama donar veu als militants en un congrés. Els seus possibles rivals –el mateix Llorca i l'alcaldessa de València, María José Catalá, que són els que estan més ben situats– guarden silenci i es mantenen lleials a Madrid. Al carrer Génova, demanen temps. Primer volen consolidar Llorca al capdavant del partit, després avaluar si aconsegueix aturar el transvasament de vots a Vox i, si no és així, promocionar Catalá com a substituta o avaluar si hi ha algun candidat millor entre la seva plantilla d'alcaldes.

L'expresident valencià Francisco Camps ha fet un pas més en el pols intern al PP i aquest dijous ha anunciat la seva candidatura al partit per presidir la Generalitat Valenciana, fins i tot amb un "programa de govern". En unes declaracions als mitjans, ha dit amb claredat que no només vol presentar-se al congrés autonòmic per presidir el PP valencià, sinó que vol presidir la Generalitat, essent el relleu de l'actual president, Juanfran Pérez Llorca. "M'ho posaran fàcil? No. Intentaran que això no succeeixi? Sí. Però ho intentaré", ha afirmat amb contundència. Un escenari que topa de ple amb la voluntat de la direcció estatal d'Alberto Núñez Feijóo –que sempre ha apostat per l'alcaldessa de València, María José Catalá–, amb el mateix Llorca –i la possible voluntat de continuar–, a més del president de la Diputació de València, Vicent Mompó –que ha estat defensat pels dirigents provincials dels populars valencians. "Avui, després de tot el procés ja culminat, ho dic ja obertament i sense cap mena de problema, jo vull un president elegit per la militància, pels votants i la majoria absoluta dels diputats que siguin del PP. És el meu objectiu", ha afirmat, parlant d'ell mateix.

El nou president de la Generalitat Valenciana, Juanfran Pérez Llorca, ha sacsejat el govern valencià, però ha respectat els fonaments creats per Carlos Mazón, de qui ell era la mà dreta a les Corts i al PP. El resultat és una remodelació més profunda del que sembla a primera vista, però en la qual continuen vuit consellers i n'entren tres de nous.

Entesa total. PP i Vox han investit president de la Generalitat Valenciana Juanfran Pérez Llorca en un ple on la formació conservadora ha assumit gairebé tots els postulats del partit d'extrema dreta.

Ja hi ha data per al ple d'investidura del candidat del PP, Juanfran Pérez Llorca, com a president de la Generalitat Valenciana. La mesa de les Corts ha acordat que la sessió tindrà lloc el 27 de novembre a les 11 h del matí. L'encarregat de desvelar el dia ha sigut el portaveu de Vox, José María Llanos, que també ha destacat la "sintonia" de la formació ultra amb els populars i la seva predisposició a votar a favor del candidat si les negociacions es resolen positivament, com tot fa indicar. "Ha augmentat (la sintonia) perquè no anem cap arrere i queden menys dies"', ha resumit el dirigent d'extrema dreta.

El Partit Popular i Vox ultimen els detalls per segellar l'acord que ha de permetre investir Juanfran Pérez Llorca com a nou president de la Generalitat Valenciana. Així ho han explicat a l'ARA fonts presents a les negociacions, que han detallat que les dues formacions treballen amb l'horitzó d'anunciar el pacte en els pròxims dies i celebrar el ple d'investidura la setmana vinent. Perquè les converses arribin a bon port, encara resten alguns serrells. Es tracta dels vistiplaus "definitius" a molts punts ja preacordats. En aquest sentit, cal tenir en compte que, en el cas del PP, tot ha de passar pel sedàs de la direcció estatal d'Alberto Núñez Feijóo. Pel que fa a Vox, la seva executiva ja participa directament en les negociacions a través del seu secretari general, Ignacio Garriga, i la seva mà dreta, Montserrat Lluis. Segons fonts de la formació ultra, "la bona predisposició" mostrada pels populars s'ha mantingut durant totes les converses, fins al punt que "s'han menjat tot" el que demanaven.

On va estar entre les 19 h –quan es va acomiadar de la periodista Maribel Vilaplana– i les 20 h –quan va marxar del Palau de la Generalitat en direcció al Cecopi–, si va donar alguna instrucció a l’exconsellera Salomé Pradas en les diverses telefonades que va mantenir amb ella i, finalment, amb quines persones va intercanviar missatges durant la tarda del dia 29 i quin va ser el seu contingut. Aquestes són algunes de les principals incògnites que el president valencià en funcions, Carlos Mazón, tindrà l’oportunitat d’aclarir per fi aquest dilluns en la seva compareixença en la comissió d’investigació de la dana del Congrés de Diputats.

Guerra interna al PP per triar el substitut de Carlos Mazón hores abans que el president valencià en funcions comparegui a la comissió d'investigació de la dana de les Corts. El portaveu dels conservadors al Parlament, Juanfran Pérez Llorca, ha assegurat aquest dilluns que "ningú" li ha proposat ocupar el càrrec de cap del Consell i que a qui correspon designar el candidat és a la direcció estatal dels populars. Així ho ha dit en les seves primeres declaracions públiques des que fa una setmana Mazón anunciés la seva dimissió. Amb aquestes paraules, el polític de Finestrat ha escenificat la tensió que viu la formació. També que la pilota està a la teulada d'una executiva que, a hores d'ara, no ha pres cap decisió. "Volem marcar els tempos", asseguren a l'ARA fonts de la direcció del carrer Génova de Madrid, que admeten que el nom "no està decidit".

Aquest dimarts ha començat el compte enrere. El Partit Popular i Vox tenen fins al 19 de novembre per pactar un candidat que rellevi Carlos Mazón al capdavant de la Generalitat Valenciana. Si tanquen un acord, la presidenta de les Corts fixarà la data del ple d’investidura, que se celebraria entre el 24 i el 27 de novembre. Si transcorreguts dos mesos des de la primera votació no arriba la fumata blanca, es dissoldrà el Parlament i es convocaran eleccions. La data més probable per als comicis és el 22 de març, però el PP no vol arribar a les urnes. Tot i que les últimes enquestes atorguen la majoria al bloc de dretes, també dibuixen un transvasament de vots dels populars a Vox. A més, una esquerra mobilitzada podria capgirar els pronòstics. És per això que els de Feijóo s'esforçaran per convèncer el partit de Santiago Abascal, que, tot i no tancar la porta a un pacte, ja ha advertit que el seu preu serà molt car.

L'exmarit de la diputada provincial del Partit Popular i alcaldessa d'Almassora, Maria Tormo, va ser trobat mort diumenge passat a la matinada a l'interior d'un contenidor d'una cèntrica zona de Castelló de la Plana, segons ha avançat el diari Levante. La víctima, Vicente Domínguez, de 45 anys, era informàtic i pare d'una nena amb la dirigent conservadora.

A fora del Parlament valencià, una protesta convocada per les associacions de familiars de víctimes i damnificats per la DANA per demanar la dimissió de Carlos Mazón. A dins de l'hemicicle, un president que ha obviat qualsevol autocrítica sobre la gestió feta el dia de la gota freda, que ha presumit de les mesures adoptades després de la catàstrofe, ha acusat el govern espanyol d'haver abandonat el País Valencià i ha atiat la bandera de l'anticatalanisme. Aquest és el resum del debat de política general que aquest dimarts s'ha celebrat a les Corts i que suposa el tret de sortida d'un mes clau per comprovar si el cap del Consell ha aconseguit desinflamar la indignació ciutadana o, per contra, ha de continuar reclòs en els actes institucionals.

El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, es troba cada cop més còmode en el paper de líder de la reconstrucció post-DANA, somriu i ha deixat enrere l'aspecte abatut que va lluir durant setmanes després de la catàstrofe, i davant de les preguntes recurrents dels periodistes sobre si serà reelegit com a candidat dels populars valencians a la Generalitat, no nega que és el que ell voldria.

Si hi ha dues persones que dimecres van fer una ganyota quan Francisco Camps va confirmar la seva intenció de disputar la direcció del PP valencià van ser Carlos Mazón i Alberto Núñez Feijóo. El primer, perquè la candidatura de l'expresident qüestiona la figura del polític alacantí i dificulta encara més la seva ja complexa continuïtat. El segon, perquè tem que la crisi de la federació valenciana posi en perill les seves opcions d'arribar a la Moncloa tal com va passar ara fa dos anys.

Perquè no tot sigui tan dramàtic, vet aquí la notícia del retorn a la política de Francisco Camps. Camps ha anunciat que vol tornar a ser president del PP valencià, però no president de la Generalitat Valenciana, perquè la seva tornada “no és contra ningú” (però és coneguda per tothom la seva mala relació amb Feijóo, amb Mazón i amb Zaplana, que va ser el mentor del president d'El Ventorro i dels morts de la DANA). Per als lectors més joves, aclarim que Camps va ser president de la Generalitat Valenciana entre 2003 i 2011, quan es va veure obligat a dimitir del càrrec per la seva implicació en la trama Gürtel. Camps s'ha passat quinze anys de judici en judici, fins a onze, dels quals ha sortit invariablement absolt: de la Gürtel i també d'altres escàndols que l'involucraven en el cobrament de comissions il·legals, com els casos Fórmula 1, Nóos o la visita del Papa (el PP va aprofitar la visita del papa Benet XVI a València, l'any 2006, per organitzar eventos i emetre algunes factures). Camps era conegut dins el PP amb el sobrenom d'el Curita, perquè és molt devot, i segurament pensa que tanta absolució acumulada deu tenir a veure amb la protecció d'alguna persona celestial, perquè també és propens a l'egolatria. Més aviat, el fet que un polític com ell sigui onze vegades absolt, mentre un com Mónica Oltra es troba en una situació judicial asfixiant a partir d'una acusació construïda amb calúmnies i notícies falses, constata una vegada més l'existència d'una justícia de part, un dels forats negres de la democràcia espanyola (al costat, justament, de la corrupció).