El teatre de Milo Rau és gairebé sempre una dramatització de la realitat, tot sovint sobre fets reals, de la qual es desprèn una mirada política sobre la societat. Ho era aquell Hate radio, sobre el genocidi a Ruanda. Ho era Five easy pieces, sobre el criminal belga Marc Dutroux que raptava i matava infants. Ho era Familie, sobre el suïcidi inexplicat dels quatres membres d’una família a Calais. Ho era La reprise, Histoire(s) du théâtre, reconstrucció de l’assassinat homòfob del jove Ishane Jarfi. I ho és aquest Medea’s Kinderen (Els nens de Medea) que escenifica l’horror de l’assassinat de cinc infants a mans de la seva mare a Bèlgica i que s’emmiralla en la tragèdia d’Eurípides. Històries terribles que Rau tracta des d’un cert distanciament documental però sense escatimar una violència explícita molt allunyada del teatre grec clàssic.

Al contrari de les seves obres, controvertides, dures i violentes, Milo Rau (Berna, 1977), un dels directors teatrals més polititzats d'Europa, arriba a Barcelona amb una alegre afabilitat i pràcticament sense dormir. Acaba d’estrenar dos espectacles al Festival d’Avinyó, la comèdia La lettre i un esdeveniment nacional: The Pelicot Trial, un espectacle de més de quatre hores sobre el judici contra Dominique Pelicot i cinquanta homes més que va tenir lloc, justament, a Avinyó –el poble dels Pelicot, Mazan, és a 40 minuts–. Abans de marxar cap a Itàlia, en la seva particular gira perpètua pel món, porta dues obres al Festival Grec: diumenge al CCCB presentava el film The new gospel (El nou evangeli, 2020), sobre l’explotació dels immigrants a Itàlia, i aquest dilluns al Teatre Lliure de Montjuïc hi mostra la brutal Medea’s Kinderen, una versió de la tragèdia grega sobre una infanticida que va degollar els seus cinc fills el 2007 a Bèlgica.

"Ens hem equivocat molt. Ho sentim". Una breu nota de comiat sense firma i quatre cadàvers penjats al porxo d’una casa de Coulogne, a prop de Calais. Eren els Demeester, una família francesa de classe mitjana sense preocupacions financeres ni problemes de salut que va posar fi a la seva vida el 27 de setembre de 2007. Per què? No hi ha cap resposta definitiva a aquest fet real.