Una dona que estima. O que vol estimar. Una dona que estima traïda pels monstres. Pels homes. Una dona víctima d’un patriarcat nauseabund que torna a la casa de la qual va fugir fa trenta anys amb un ull de vellut deixant un fill de quatre anys i seguida per una gossa de nom Lasso, en honor a la cantant de Vilafranca del Penedès Glòria Lasso.

Mentre la taxista encara ha de posar el navegador per saber on carai és la sala Heartbreak Hotel (plaça Olivereta, Sants), els amants del teatre d’actors l’han col·locat entre els seus llocs preferits perquè sempre hi ha interpretacions magistrals. No ho és menys La majordoma, un text fosc i enigmàtic de Josep Maria Miró –que continua el tríptic de monòlegs iniciat amb El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc, que li va valdre el Premio Nacional–, i que té com a espadatxina una actriu de solvència i recorregut com Rosa Renom (Sabadell, 1963) en un personatge que fa garratibar.

L'escriptor Albert Camus i l'actriu Maria Casares van tenir una història d'amor "políticament incorrecta", diu el director teatral Mario Gas amb motiu de Casares-Camus: una història d’amor, l'espectacle fet a partir de l'epistolari dels dos amants que s'estrena dissabte al Teatre de Salt, al festival Temporada Alta. "Ell era casat. No es va divorciar. A banda de la María va tenir dues amants a qui estimava, ella va tenir relacions amb alguns companys il·lustres... I s’estimaven, s’estimaven profundament amb tota l’ànima", explica Gas. "Avui podríem parlar de poliamor o d'una relació oberta, no és una relació políticament correcta, però aprofundeixes molt en l'ànima humana", insisteix el director.