Hi ha pocs espectacles a la cartellera catalana que reuneixin actors i actrius de primeríssima línia i els donin papers protagonistes pensats perquè tots brillin a escena. Els fills, de Lucy Kirkwood, és una d'aquestes oportunitats, i de fet el públic ho sap i ho ha fet notar: abans de començar funcions el dissabte 7 de febrer a la Villarroel ja s'han venut més de 15.000 entrades, un nou rècord de venda anticipada de la sala. Les quatre primeres funcions estan exhaurides i a moltes de les altres (l'obra es representarà fins al 29 de març) només queden unes últimes localitats. Els tres grans reclams de l'espectacle són els actors Emma Vilarasau, Jordi Boixaderas i Mercè Aránega, que protagonitzen una tragicomèdia sobre la responsabilitat de les generacions actuals respecte al futur. David Selvas n'és el director, en una producció de La Brutal amb traducció de Cristina Genebat.

Ramon Madaula escriu comèdies sobre el que veu –i és un gran observador– i el que l’envolta. En les seves obres hi ha sempre alguna cosa de si mateix i, en el cas d'Els bons, de la seva pròpia història. Si a l’anterior, Loop (que es va veure a la Sala Flyhard la temporada passada i es reposarà al Texas), tocava la confrontació sentimental entre un pare artista –un escultor– i una filla que volava fora del niu, a Els bons mira cap a la seva infantesa. De ben petit, el sabadellenc Madaula freqüentava el teatre La Faràndula de Sabadell per veure els Pastorets de Folch i Torres, i les seves simpaties anaven més cap al bon Satanàs que cap al no tan bo arcàngel Gabriel. D’aquells records neix una comèdia que és també un sincer homenatge al teatre d’aficionats i que segurament es convertirà en un dels grans èxits de la temporada.

Ramon Madaula (Sabadell, 1962) i Jordi Boixaderas (Sabadell, 1959) comparteixen ciutat natal, ofici i generació. Intèrprets de llarguíssima trajectòria, la feina els ha unit en diverses ocasions, com ara en la versió catalana d'Un déu salvatge (2010) o en la popularíssima sèrie de TV3 Ventdelplà (2005). Aquesta tardor, per primera vegada, pugen junts i sols a l'escenari del Teatre Poliorama per representar Els bons, una comèdia escrita per Madaula –que la darrera dècada ha conreat la seva faceta com a dramaturg– i dirigida per Paco Mir. L'espectacle contraposa dos amics, les seves bondats i les seves maldats, en un context peculiar: la representació dels Pastorets del poble. Els bons s'estrena el 10 de setembre i arriba després de voltar, amb èxit, per desenes de teatres d'arreu de Catalunya.

Al contrari que la majoria dels seus contemporanis, el filòsof Jean-Jacques Rousseau, davant la clàssica dicotomia entre estat salvatge i civilització, mostrava una clara predilecció per tot el que era previ a qualsevol organització en societat. Defensor del concepte del bon salvatge, el pensador creia fermament que l’ésser humà, per naturalesa, era bo, lliure i virtuós, i que era justament la vida en societat el que el corrompia i li despertava els vicis de la riquesa, la fama o l'enveja, focus de conflictes i desgràcies.

L'escriptor Albert Camus i l'actriu Maria Casares van tenir una història d'amor "políticament incorrecta", diu el director teatral Mario Gas amb motiu de Casares-Camus: una història d’amor, l'espectacle fet a partir de l'epistolari dels dos amants que s'estrena dissabte al Teatre de Salt, al festival Temporada Alta. "Ell era casat. No es va divorciar. A banda de la María va tenir dues amants a qui estimava, ella va tenir relacions amb alguns companys il·lustres... I s’estimaven, s’estimaven profundament amb tota l’ànima", explica Gas. "Avui podríem parlar de poliamor o d'una relació oberta, no és una relació políticament correcta, però aprofundeixes molt en l'ànima humana", insisteix el director.