El destí de Joyce Muthoni Njeru estava escrit quan va néixer, tot i que ella no ho sabia. Nascuda a més de dos mil metres a l'interior de Kenya, solia anar corrent cap a l'escola en aquells matins freds rodejada de boira. La primera filla de cinc germans, seguia per televisió les fites dels atletes kenyans en maratons i Jocs Olímpics, tot i que ella estava destinada a brillar en una disciplina que llavors poca gent coneixia, a Kenya: ser corredora de muntanya.

Si algú en sap, quan parlem de gastar sabatilles, és Kilian Jornet. Durant anys ha gastat soles amb les seves expedicions i aventures, pujant muntanyes i passant-se dies sencers corrent, com va fer fa poc pujant a 175 cims de més de 3.000 metres en vuit dies al Pirineu, l'escenari de la seva infància. Però, amb 36 anys, l'atleta català vol canviar les normes del joc. La seva passió per la natura, unida al que ha vist viatjant pel món, li ha servit per anar creant un discurs ecologista ferm, prenent decisions com la d'intentar no agafar gairebé mai avions per no contaminar. Avui en dia, només viatja un cop a l'any fora d'Europa per competir i dins el Vell Continent es mou per carretera, encara que sigui per anar de Noruega, on viu, a Catalunya per veure els pares. Per cuidar la natura, cal estar atent a tot. Menys vols llargs, però també cuidar el material esportiu.