La venda de cava va recular l’any passat per segon any consecutiu, segons ha informat aquest dimecres el Consell Regulador de la Denominació d'Origen Cava. En total, el nombre d'ampolles venudes va caure un 12,88% anual, fins als 190 milions. Pel que fa a la facturació, va ser de 2.048 milions d'euros, un 10% menys que el 2024.

El vi apassiona tant que estimula el relleu generacional, però fer-lo efectiu no sempre és un camí de roses. La Barcelona Wine Week (BWW), la fira professional sobre el vi espanyol que aquesta setmana ha celebrat la sisena edició, ha abordat amb profunditat com s'ho fan cellers i viticultors per perseverar al llarg de les dècades. Qui més qui menys vol que els seus vins tinguin caràcter propi, cosa que potser no és tan fàcil quan es tracta d'un celler d'herència familiar. Per això hi ha qui té projectes al marge de la família per fer vi amb més llibertat.

El món del vi es va reunir divendres al vespre al Teatre Casal de Vilafranca del Penedès per assistir a la 13a edició dels premis Vinari, el concurs de vins catalans. En aquest certamen es reparteixen les medalles de plata, or i gran or de les diverses categories, així com els premis especials, com el Millor Vi del 2025, que enguany ha recaigut en el Gran Muralles de la Família Torres, i el Millor Vi Escumós, que ha estat per al Corpinnat Maria Bernet del celler Júlia Bernet. Repassem quins han estat cada un dels reconeixements.

Les paraules que el fundador de la Guía Peñín de vins, José Peñín, va expressar recentment en una entrevista amb el diari ARA no han agradat a la Denominació d'Origen (DO) Cava. Segons el veterà escriptor i crític vinícola, la DO Cava "no té sentit" perquè, com que empara diversos territoris de l'estat espanyol, no preserva l'origen català del cava, motiu pel qual caldria "eliminar-la". Davant d'això, el president de la DO Cava, Javier Pagés (Barcelona, 1957), ha volgut respondre a Peñín i parlar sobre la crisi d'aquest escumós.

"Els últims 50 anys han sigut el període més important en la història mil·lenària del vi", sosté el fundador de la Guia Peñín de vins, José Peñín (Santa Colomba de la Vega, Lleó, 1943), perquè "mai s'han produït tants canvis" com en les últimes dècades. Amb l'afany de tornar al vi tot allò que li ha proporcionat i nodrir les noves generacions amb la seva experiència, el veterà escriptor vinícola acaba de publicar el llibre Mis memorias del vino (Planeta Gastro): en 700 pàgines desgrana 50 anys de vivències per les terres del vi de l'estat espanyol i altres països, així com amb alguns dels personatges del vi més destacats.

El món del vi es va reunir divendres al vespre al Teatre Casal de Vilafranca del Penedès per assistir a la 12a edició dels Premis Vinari, el concurs de vins catalans. En aquest certamen, a banda de celebrar el bon estat de salut del vi a casa nostra, s'hi reparteixen les medalles de plata, or i gran or de les diverses categories, així com els premis especials: com el Millor Vi Tranquil del 2024, que enguany ha recaigut en un Priorat, i el Millor Vi Escumós, que ha estat per a un Corpinnat. Repassem quins han estat cada un dels reconeixements.

El Tribunal General de la Unió Europea ha donat la raó a l'empresa catalana Masia Puigmoltó –propietària del vi Cabró!– i ha confirmat que la marca El Cabrón deixava marge a la confusió. Ho ha fet desestimant el recurs que havia interposat l'empresa titular del domini, Richards Brothers Group, després de la decisió de l'Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO), que obligava el grup a canviar de nom el seu rom. D'aquesta manera, després d'una disputa que s'ha arrossegat durant anys, els luxemburguesos hauran de buscar una nova marca per la seva línia de begudes alcohòliques.

Acabes d'estrenar el programa Tens un minut? a TV3. Durant el rodatge, quins brindis recordes especialment?

És l’endemà de les eleccions a Catalunya i la Catalunya Nord es desperta amb un sol rutilant. S’han convertit en escenari accidental de la campanya electoral. “Ahir vaig ser a la compareixença del president Puigdemont”, explica un veí de Banyuls de la Marenda. “Feia cara de cansat”, afirma. Tothom es mostra sorprès de la capacitat de mobilització que hi ha hagut durant tots aquests dies. M’expliquen que hi ha una empresa d’esdeveniments que és la que organitza tots els mítings. Que a Carles Puigdemont també li agrada seguir l’USAP, el club de rugbi de Perpinyà, que ha fet trobades en cellers i que sap força de vins. No sé quant de temps s’hi estarà, però aquí saber de vins és fonamental.

Quan es tracta de vi, tothom hi diu la seva. Des dels viticultors, els enòlegs i els propietaris de cellers fins als sommeliers, els crítics i, finalment, els consumidors. Són els que tenen l'última paraula sobre si un vi agrada, tot i que abans ha hagut d'arribar a les seves mans, i això sovint és gràcies a la distribució. Aquesta baula és essencial, però acostuma a treballar sense fer gaire soroll. Christopher Cannan, que va ser clau perquè el món descobrís les virtuts del Priorat i el Xerès, és l'excepció. Cannan ha reunit cinc dècades d'experiència en el comerç del vi en el llibre Un viaje por el mundo del vino, que va publicar primer en anglès i que ara Tolosa Wine Books, de l'expert en enoturisme Lluís Tolosa, acaba de traduir al castellà. Entre les seves revelacions figura com s'ho ha fet perquè alguns vins hagin assolit renom internacional.

T'espanta obrir una carta de vins d'un restaurant i haver d'escollir-ne un?

El consum de vi està adoptant nous patrons. Després d'haver sigut una beguda molt present en els àpats d'indrets amb llarga tradició vitivinícola com Catalunya, el seu consum està quedant cada cop més relegat a les ocasions especials. Aquesta tendència, que s'acompanya d'un creixent interès pels vins de baix grau alcohòlic i els desalcoholitzats, coincideix amb les advertències difoses per estaments científics i autoritats sanitàries en les quals s'avisa que no hi ha un nivell segur de consum d'alcohol –vi inclòs– que garanteixi evitar-ne els efectes perjudicials que pot tenir per a la salut.

La Barcelona Wine Week ha estat el marc per fer ponències i activitats relacionades amb el món del vi. Una de molt interessant que va incloure autocrítica va ser el tast organitzat per l’Incavi titulat “Una mirada internacional al vi català”. Allà experts sommeliers van recomanar un vi català per tastar i van debatre sobre les fortaleses del sector i els elements que cal millorar per donar-nos a conèixer a l’estranger. 

Entro a la Barcelona Wine Week conscient del privilegi. Com que hi ha tanta afluència, hi ha elaboradors i això que en diem influencers que el primer dia no han pogut entrar, per les mesures de seguretat. Els influencers els coneixerem perquè duen roba triada –pantalons molt curts de quadres i bosses de colors, grosses com per posar-hi a dins un gos d’atura– i s’asseuen als pedrissos a fer posts. Hi ha amants del vi, dels que han aconseguit entrades a través d’un amic d’un amic, i hi ha periodistes-protagonistes. Hi ha, sobretot, elaboradors. Grans i petits. La fira està morint d’èxit. “Jo aquest any que ve ja no aniré a la Rewine”, em diu un petit productor. Li acaben de comprar, per a Rússia, mil ampolles.

Quan ens disposem a gaudir d'un bon àpat acompanyat de vi, no sempre tot són flors i violes. Si qui us està servint o algun comensal està convençut que el vi té tap o fa olor de tap, les coses poden estar anant mal dades. Aquesta expressió no descriu l'element emprat per tapar el vi, sinó que s'utilitza per advertir que el seu contingut no està en òptimes condicions i que convé descartar l'ampolla sencera. L'olor de tap és causada per la presència en taps de suro d'un compost anomenat tricloroanisol o TCA, que pot acabar migrant al vi i afectant-ne negativament l'aroma i el gust. Suposa un dels principals maldecaps per al sector vitivinícola, però ara un estudi científic permet somiar amb tractaments biotecnològics que eliminin l'olor de tap del suro abans que aquest material es destini a tapar el vi.

El crític de vins del New York Times, Eric Asimov, és cèlebre per les seves tries i és un prescriptor reputat amb molt de poder als Estats Units. No accepta regals ni vins per tastar, tria en funció del que troba a les botigues de Nova York i es deixa aconsellar per sommeliers de confiança. És per això que és important que hagi escollit el cava Parés Baltà Brut Nature com un dels 12 millors escumosos del món fora de la Xampanya. L'interès del públic nord-americà pels vins ha crescut moltíssim, però els preus del producte francès també, motiu pel qual s'obre una escletxa per incrementar les exportacions de vi català. És per aquesta raó que el periodista ha decidit proposar alternatives "excepcionals", però més assequibles, sota la premissa: "Les festes requereixen vi escumós, d'això no n'hi ha dubte. Però ha de ser necessàriament xampany?"

Durant dos dies, el sector del cava es va reunir amb dos objectius molt clars: escoltar i explicar-se. Era un congrés internacional "com ho és el cava", en paraules de Javier Pagés, president del Consell Regulador DO Cava. La trobada tenia diversos objectius. En primer lloc, fer un punt de situació. El cava és la segona DO més gran d’Espanya. Ven 250 milions d’ampolles. I és la número 1 en exportacions d'entre totes les DO. Arriba a 150 països i, de tota la producció, un 70% de les vendes són a l’estranger. Per tant, efectivament, té una mentalitat internacional que obliga els comercials a fer molts quilòmetres.