Els joves catalans són els més masclistes i els més bel·ligerants amb el feminisme. Així feia saltar les alarmes una enquesta recent del CEO, i tornava a destapar la caixa dels trons (si és que s'ha tancat mai) del futur del moviment feminista. En un moment en què les xarxes estan tenint un paper fonamental a l’hora de difondre discursos misògins, demanem a cinc joves si han rebut educació sexual, si la violència masclista els toca de prop o què és per a ells el feminisme. En parlem amb Natàlia Fenollosa (22), estudiant de periodisme, Pol Aranda (25), treballador del Port de Barcelona, Álvaro Saldes (16), estudiant de grau mitjà, Lucía Roca (17), estudiant de segon de batxillerat i Violeta Torres (15), estudiant de quart d'ESO.

Dimecres al vespre Antena 3 oferia un especial a l’audiència per abordar l’impacte negatiu del porno en les generacions més joves. Lo tenemos que hablar: porno, menores y manada ja desprenia amb el títol una certa desesperació per captar l’audiència, amb un clar component sensacionalista, utilitzant la paraula manada, que sovint utilitzen a la cadena com a reclam per explicar històries sòrdides. A més, el presentava Sonsoles Ónega, que té una certa inèrcia a l’alarmisme informatiu. El programa estava fet a remolc de la sèrie documental Generació porno que va emetre TV3 fa uns mesos, fins al punt que aprofitava testimonis i plantejaments temàtics. L’espectacle, però, girava al voltant d’una taula d’anàlisi amb una grada de públic on s’esperaven alguns dels testimonis que exposarien els seus casos. Des d’un inici ja es van fer evidents alguns recursos morbosos i efectistes per estimular els espectadors. Van recórrer a l’ús d’imatges pornogràfiques pixelades per il·lustrar algunes de les situacions, van fer ús d’imatges de videojocs amb seqüències pornogràfiques per explicar la part més fosca de l’entreteniment virtual. També utilitzaven testimonis encaputxats o amb el rostre pixelat, creant atmosferes inquietants al voltant d’aquelles persones. Altres entrevistats que donaven la cara eren presentats com a persones amb episodis problemàtics o conflictius i no pas com a exemples vivencials propis d’una generació i d’una època. Sobretot per part de la presentadora, a l’hora d’enfocar les entrevistes hi havia una entonació dramàtica i, fins i tot, un component d’estigma. Un d’aquests casos va ser el del Gerard, el noi que vam conèixer en el Generació porno juntament amb el seu germà Max i la seva mare Lluna. Tots tres van ser aleshores uns col·laboradors excepcionals per la sinceritat i espontaneïtat dels dos nanos i la generositat de la mare a l’hora d’exposar vivències domèstiques i familiars. La sèrie documental de TV3 els va presentar com a exemples representatius del que pot passar en aquesta edat, una mostra vivent de les xifres estadístiques. Sonsoles Ónega, en canvi, va entrevistar el Gerard com un noi que va viure una situació crítica i límit. La presentadora fins i tot li va demanar: “Estuviste a punto de caer en el mal camino, consumiste porno...” Aquestes expressions de catequista caducada eren inadequades i convertien en truculent un espai que, teòricament, havia de servir per fer divulgació i no pas per jutjar conductes ni crear prejudicis. A més, sovint feia servir expressions com “Es tremendo” o una gestualitat per reforçar l’angúnia o la gravetat d’alguns casos. Bona part del relat es construïa a partir de notícies truculentes aparegudes en mitjans i es recreaven vivències traumàtiques de víctimes de sextorsió.

A la primera part d’aquest article explico que en grec antic el mot pornografia era un compost que significava "escriure sobre prostitutes". Malgrat que fem servir la mateixa paraula, les coses han canviat molt des que la pornografia es difonia a través de l’escriptura i les representacions artístiques. Amb cada transformació tecnològica que han patit la codificació de la informació i les ficcions –de les tauletes de fang als pergamins, de la impremta a la tinta digital– i la fixació de les imatges –dels dibuixos a la fotografia, del cinema al vídeo digital–, la sociosfera s’ha enfortit i ha esdevingut més complexa. Seria il·lusori pensar que, a més d’avantatges, la sofisticació tecnològica no comporta també problemes més cantelluts. La pornografia digital té una potència addictiva i de difusió sense precedents, i això provoca canvis d’hàbits i de comportaments. Arran de l’augment de denúncies de conductes sexuals violentes contra infants i adolescents, presumptament perpetrades per menors d’edat, la Generalitat ha creat una comissió per fer front a aquesta situació. 

Després del debat que va provocar la sèrie documental Generació porno de TV3, aquestes darreres setmanes també s’ha parlat de la hipersexualització a les xarxes socials, les models generades per IA amb milers de seguidors o les imatges d’infants modificades amb IA per a consum pornogràfic. Vivim a l’era de l’hipersexe. És l’esclat d’un sexe-fantasia hipertròfic, un sexe-consum mediatitzat que va afegint capes de distorsió –que sobretot perjudiquen les dones i els més joves–. Mentrestant, els beneficis econòmics dels que són a l’altra banda de les pantalles, de les nostres fantasies, continuen augmentant. Un "M’agrada", un match, un missatge, una visualització més. I a fer caixa.