La plataforma HBO Max ha canviat de nom. Ara es diu Max a seques i promociona nous continguts amb l’excusa d’aquesta nova etapa. Un dels esquers comercials a Espanya és l’aparició del dating show Naked attraction. El format és d’origen britànic, es va estrenar a Channel 4 fa dotze anys, i ja ha fet la volta al món. La dinàmica inverteix l’ordre de la manera tradicional com es coneixen les parelles. Si normalment hi ha un procés de coneixença personal i la darrera etapa, si s’escau, és despullar-se per tenir-hi relacions sexuals, el programa ho capgira emparant-se en la necessitat d'evitar les decepcions d’última hora. Naked attraction ofereix a un concursant (home o dona) sis candidats o candidates. Tots ells estan amagats dins unes cabines individuals de coloraines que oculten el seu físic nu. A poc a poc, el programa va descobrint els seus cossos en quatre etapes diferents. Primer fins als genolls, després fins a la cintura, a continuació fins al coll i finalment els mostra complets. A cada etapa, el concursant ha d’eliminar un candidat fins que ha de triar entre els dos últims, als quals ja veu de cos sencer. La part més xocant és que abans de veure la cara de les cites potencials en pots observar i comentar els genitals, els pits o les parts del cos que es considerin oportunes. Visualment, és impactant perquè es fan plans detalls dels penis i les vulves, oferint un repertori de genitals com si fos un catàleg. La cadena 8TV ja va intentar promocionar-se amb un succedani d’aquest dating show dins del programa El circ de Frank Blanco, amb resultats bastant inquietants.

Telecinco ha culminat el seu experiment amb Desnudos por la vida, un programa en què un grup d’homes i un grup de dones, per separat, han assajat durant setmanes per participar en un espectacle d’striptease davant de familiars, amics i tota l’audiència. Una idea innovadora i disruptiva. Com a estratègia preventiva, els dos primers programes es van centrar en la proesa masculina. Pablo Carbonell, Ramon Freixa, Cristóbal Soria i d’altres personatges mediàtics començaven els preparatius, l’aprenentatge de la coreografia, feien una sessió fotogràfica i s’emprovaven el vestuari que després es traurien a l’escenari. En les dues emissions següents, l’elenc femení agafava el relleu. Soraya Arnelas, Samanta Villar, Laura Matamoros i Marisa Jara, entre d’altres, seguien el mateix procediment que havíem vist amb els homes per crear la seva actuació. 

La Universitat de Barcelona rep entre vint i trenta peticions cada setmana de persones que volen donar el seu cos a la ciència. La de Vic-Universitat Central de Catalunya ja ha expedit més de 600 carnets des del 2018. I la Pompeu Fabra ultima la inauguració del seu nou servei aquest mateix curs. L’Autònoma de Barcelona fa prop de cinc anys que no accepta més sol·licituds de donants: en té uns 5.000 a la seva base de dades i ni l’espai ni les necessitats formatives dels futurs metges poden absorbir-ne més. La donació de cadàvers viu un moment àlgid: cada cop més persones trien deixar les seves restes al món acadèmic per ajudar a millorar l’ensenyament dels estudiants i potenciar la recerca.