Fa 25 anys Gervasio Deferr (Premià de Mar, 1980) aconseguia una medalla d'or en l'exercici de salt de poltre als Jocs Olímpics de Sidney que semblava de ciència-ficció. Mai un gimnasta espanyol havia aconseguit desplaçar de dalt del podi russos, japonesos, nord-americans o xinesos. Però el 25 de setembre de fa 25 anys Deferr va tocar el cel amb aquell Or al SuperDome de Sidney. Poca gent imaginava llavors què passaria després. Com Ícar, va voler volar i es va cremar les ales, al caure en un infern de lesions, drogues i denúncies.

El gimnasta Gervasio Deferr va guanyar tres medalles olímpiques, però a la seva vida no tot són flors i violes. El gimnasta ha hagut de lluitar contra moltes adversitats en una trajectòria tan carregada d'èxits com de pressió. “He tingut la sort d’estar en tres Jocs Olímpics, on m’he sentit molt realitzat. Tot i això, sempre he marxat una mica amb la sensació de derrota. És estrany d’entendre, però el meu objectiu era demostrar que era el millor del món en la modalitat de terra. Mai ho vaig aconseguir. És un retret que m’acompanyarà tota la vida, però ara ja ho he assimilat”, diu. Dues medalles d'or i una de plata no van servir per alleujar una autoexigència extrema.