L'art no es pot entendre sense el joc, sense l'esperit lúdic que motiva els creadors a experimentar amb unes regles i, per què no, a inventar-ne de noves. És la premissa que reivindica aquest any la FiraTàrrega, que del 5 al 8 de setembre portarà 51 propostes escèniques als carrers de la capital de l'Urgell. "No s'hi val venir a seure, demanem que el públic sigui actiu, que jugui i s'impliqui", diu la directora artística de la fira, Anna Giribet. Així doncs, en la programació tindran un paper destacat els espectacles que requereixen la participació del públic i les propostes de companyies locals que treballen a partir d'instal·lacions de joc, com Toc de Fusta i Tombs Creatius. Com és habitual, la fira busca un equilibri entre les produccions internacionals i la defensa dels creadors catalans, especialment de les comarques de Ponent. "Fer la fira a Tàrrega és un acte de resistència –explica la directora executiva, Núria Lloreta, en una entrevista a l'ARA–. No és fàcil acollir un acte massiu amb tant de públic i tants professionals en una ciutat petita. Però va néixer a Tàrrega i aquí la defensarem".

Parelles que comparteixen paraigua sota el xàfec, amics que passegen els seus reflexos pels carrers molls de Barcelona... Malgrat la pluja, uns i altres han fet via cap a la sala La Paloma, al barri del Raval, per celebrar el Sant Jordi (una mica abans d'hora) amb un concert de Mishima en què han participat com a convidats especials els escriptors Jordi Puntí, Blanca Llum Vidal, Mireia Calafell i Pol Guasch. "Avui tindrem quatre veus privilegiades de la literatura catalana", diu David Carabén, el cantant del grup, al principi de la vetllada. Tot i que va arrencar l'any passat, La nit de les roses ja sembla una tradició perfectament instaurada en els actes literaris de Sant Jordi: bona part del sector cultural hi assisteix fidelment per fer la prèvia abans de passar el dia entre paradetes i activitats. Durant més de dues hores, el públic s'entrega a una festa primaveral que, per damunt de tot, serveix per reivindicar que les lletres de les cançons poden ser literatura i els poemes grans obres sonores.

El llibre té dues parts. De fet, caldria apuntar que la matèria de l’obra se sosté –i se substancia– sobre aquestes dues parts, que corresponen als dos sentits de la paraula emergència. La primera reflexiona, en general, sobre el dolor: "Esdeveniment greu, l’accident que urgeix"; l’altra és el nom d’acció d’un verb: "Acció d’emergir, la possibilitat que enceta". L’autora ha adaptat les dues definicions, que, com s’ha vist, són bimembres. La segona part de cada una –“l’accident que urgeix”, “la possibilitat que enceta”– introdueix el discurs del llibre amb el qual Mireia Calafell va guanyar l’última edició del premi Carles Riba.

La música sinuosa, hipnòtica i euforitzant de Xavier Cugat (1900-1990) fa molts anys que acompanya Jordi Puntí (Manlleu, 1967). Com a escriptor hi ha dedicat l’última dècada, i l’esforç, d’una ambició remarcable –salpebrat, segurament, de nombrosos moments de dubte–, ha valgut la pena: aquest dimarts ha rebut el 64è premi Sant Jordi de novel·la, dotat amb 60.000 euros, amb Confeti, una "antibiografia" protagonitzada per un dels músics catalans més internacionals i de més èxit del segle XX. El Sant Jordi ha culminat la Nit de Santa Llúcia, organitzada per Òmnium Cultural i celebrada al Teatre Nacional de Catalunya.