El rosat és, possiblement, el vi més incomprès a Catalunya, però els hàbits dels consumidors joves, que prefereixen vins frescos, el beneficia i cada cop té més presència. La confusió comença en el mateix procés d'elaboració: existeix la creença equivocada que és una barreja de vi blanc i vi negre, però aquesta pràctica està totalment prohibida a la Unió Europea. El vi rosat es fa a partir de raïm negre o bé de la barreja del raïm negre i el blanc. Per obtenir aquest color tan atractiu que té el rosat cal un control precís del temps que passa macerant el fruit amb la seva pell. És un dels vins més difícils d'elaborar.

A Catalunya hi ha una llarga tradició de vins blancs i, de fet, les onze denominacions d'origen catalanes n’elaboren. Les varietats de raïm blanc autòcton són, principalment, el macabeu, el xarel·lo, la parellada, la garnatxa blanca i el moscatell, però també hi ha varietats foranes amb molta presència a Catalunya, com el chardonnay i el sauvignon blanc. Totes són capaces de donar vins blancs de gran qualitat i amb una infinitat de matisos. 

El vi té grans reptes al davant. Al desafiament que representa el canvi climàtic per al cultiu del raïm, ara s'hi ha afegit la davallada del consum de vi. Si bé alguns indicadors apunten que l'estat espanyol és dels pocs països que resten al marge d'aquesta tendència global, l'Organització Internacional de la Vinya i el Vi (OIV) ha estimat que el consum mundial ha caigut a 214,2 milions d'hectolitres el 2024, un 3,3% menys que l'any anterior, una dada que representa el nivell més baix de consum des del 1961. A Catalunya també es tenen dades que apunten que el vi està en reculada i l'Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) vol revertir-ho.

La DO Empordà acaba de complir cinquanta anys i per primera vegada les varietats de raïm locals guanyen en extensió de conreu les foranes. Encara hi ha més novetats en aquestes cinc dècades, com ara que els restaurants de l’Empordà ofereixen a les seves cartes preferentment els vins de la denominació d’origen. I és així malgrat la gran competitivitat del mercat. "És impossible lluitar contra les ofertes de les denominacions d’origen espanyoles, que per la compra d’un palet en regalen un altre", diu la presidenta de la DO Empordà, Carme Casacuberta, que comenta que entre el sector aquesta pràctica es coneix com l’1+1. "La nostra producció artesanal ho té difícil amb aquestes ofertes, però, malgrat això, sostinc que en els últims deu anys els restaurants han apostat de ple pels nostres vins", afegeix.

Saludem en Joan Gené, el nou director de l’Incavi, a la inauguració del Vinseum, el Museu de les Cultures del Vi, a Vilafranca del Penedès. Després de la visita, entre bocois, gerres, bots i àmfores, aprofitem per fer-li quatre preguntes.

L’expressió “vins de dones” per menystenir un vi, per qualificar-lo de senzill i sense criança, és una història del passat. Així ho van assegurar enòlogues com Anna Espelt, del celler Espelt (DO Empordà); Sandra Estévez, de Mas Tinell (DO Penedès), i Marga Torres, d’Albet i Noya (DO Penedès). “Ara quan parlem de vins de dones volem dir que són fets per professionals del vi i potser també amb feminitat”, afirmava Anna Espelt, que afegia que, per contra, els vins negres amb criança tampoc no els qualifiquem ja de "vins d’homes".

La Barcelona Wine Week ha estat el marc per fer ponències i activitats relacionades amb el món del vi. Una de molt interessant que va incloure autocrítica va ser el tast organitzat per l’Incavi titulat “Una mirada internacional al vi català”. Allà experts sommeliers van recomanar un vi català per tastar i van debatre sobre les fortaleses del sector i els elements que cal millorar per donar-nos a conèixer a l’estranger. 

“Que hi vas?”, em pregunta en Josep Belmonte, el meu amic sommelier. I es refereix a una gran festa del sector del vi; per tant, de la pagesia, per tant, de la cultura. És el lliurament de la més gran distinció que atorga la Generalitat al sector: els nous Vins de Finca Qualificada. “Sí que hi vaig, que en faré una crònica per a l’ARA! I tu?” faig. “Sí, sí, jo serviré els vins, si vols, quan s’acabi l’acte, podem tornar junts cap al Bages, amb un altre dels sommeliers, en Christian Betoret, que ve de Navàs”. Accepto contenta, perquè en qüestions de transport, com Blanche Dubois, sempre haig de confiar en la bondat dels estranys. En Christian no el conec, però sé que fa la feina al restaurant Mas de la Sala, a Sallent. Hi ha res millor, per a una dama, que tenir un amic sommelier? Tenir-ne dos.