Dimarts a la nit Telecinco feia un homenatge a Crónicas marcianas, divuit anys després del seu final. El retorn arrencava amb Xavier Sardà tornant a l’antic plató, on no quedava ni rastre del programa. Un espai desangelat i fred on van pintar quatre línies a terra per ubicar simbòlicament les parts del decorat. Sardà començava el programa com ho han fet últimes les velles glòries de la televisió: autocontemplant-se en una pantalla, rememorant el seu èxit i parlant d’ells mateixos. Aquesta tendència al revival televisiu no només evidencia la crisi de l’entreteniment, sinó una necessitat d’aquests egos de reafirmar-se.