22 joves van ingressar l'any passat a la unitat de referència de psiquiatria infantil i juvenil (URPI) de l'Hospital de Santa Caterina de Salt per un intent de suïcidi. Cinc casos més que l'any anterior. Rere cada intent hi ha un immens sofriment i la desesperació dels mateixos joves amb risc de suïcidi i també de les seves famílies, que supliquen més recursos perquè les administracions "no deixin morir" els seus fills i dotin de més recursos el sistema d'atenció a la salut mental infantojuvenil. "A l’hora de decidir pressupostos, d’apostar-hi de debò, sempre és l’última de la cua. Quan un adolescent està en crisi, tres mesos d’espera per al psicòleg de la sanitat pública no són una simple demora administrativa. Són una eternitat que pot tenir conseqüències fatals", lamenta la periodista Sònia Cebrian, mare d'una jove de 16 anys que ha estat ingressada a la unitat d'ingrés infantil i juvenil de l'Hospital de Santa Caterina de Salt per un intent de suïcidi. Hi ha estat durant quinze dies i aquest dimecres ha rebut l'alta. "Els professionals, els de la sanitat i els de l'educació, estan desbordats i no arriben a tot, i les famílies improvisen pedaços que només els permeten mantenir el cap fora de l’aigua a base de lluita i solitud", afegeix Cebrian.

Acompanyar l'alumnat més enllà de l'aprenentatge acadèmic és avui una prioritat compartida pel sistema universitari català. Les universitats són espais de coneixement, però també d'emocions, de reptes vitals i de convivència, i per això cada cop més centres situen el benestar psicològic i emocional al centre de la seva acció educativa.

Parlar del que ens passa no sempre és fàcil, sobretot quan es tracta d'emocions o situacions que generen malestar. Però cada cop hi ha més espais pensats perquè infants, adolescents i joves puguin expressar-se, demanar ajuda i rebre suport emocional sense por ni prejudici.

Les escoles i instituts de Catalunya reconeixen cada cop més que l'educació emocional és tan essencial com l'aprenentatge acadèmic. El benestar mental i emocional és la base per a un aprenentatge significatiu i per al desenvolupament personal i social de l'alumnat. Per això, el Departament d'Educació impulsa diferents programes i recursos que situen la cura emocional al centre de la vida educativa, tant per a l'alumnat com per al professorat.

A Catalunya, més d'un milió de persones conviuen amb algun trastorn mental. Les xifres criden a l'acció: gairebé una de cada quatre persones majors de quinze anys declara patir malestar emocional, i entre la població infantil –de quatre a catorze anys– un 7,4% reconeixen tenir algun problema relacionat amb la salut mental.

Cada vegada més estudis i experts alerten que el suïcidi és més freqüent entre els nostres joves. Les dades ho corroboren: el suïcidi s’ha convertit en una de les principals causes de mort entre els joves d’entre 15 i 29 anys. A més, gairebé un 20% dels adolescents ha pensat en el suïcidi en algun moment de la seva vida, segons un informe sobre salut mental elaborat per la Universitat Rey Juan Carlos (URJC) amb la col·laboració de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Paral·lelament, segons un altre informe impulsat per l’IDIAPJGol, els casos d’autolesió entre infants i joves d’entre 10 i 24 anys han experimentat un augment alarmant del 267% entre els anys 2013 i 2022.

La mort per suïcidi s’ha convertit en un greu problema de salut pública. La nova campanya del Govern, que porta per lema “No els deixem caure en el pou del suïcidi”, posa èmfasi en la detecció per part de l’entorn de les conductes que atempten contra la pròpia vida i interpel·la a l’escolta empàtica i a demanar ajuda al telèfon 061. De fet, segons les dades registrades pel Codi Risc Suïcidi en els darrers nou anys, s’han notificat a Catalunya més de 39.000 episodis de conducta suïcida. Malauradament, cada any augmenten els casos i sobretot a partir del 2021, arran de la pandèmia de Covid-19.