La figura del músic Xavier Cugat (Girona, 1900 - Barcelona, 1990) és tan extremadament novel·lesca que es fa difícil abordar-la novel·lísticament. Per això Jordi Puntí ha optat per dedicar-li una novel·la, Confeti, premi Sant Jordi 2023, que més aviat funciona com una biografia per persona interposada, vull dir una biografia en què el biògraf no és Puntí sinó un personatge de ficció inventat per ell. A la pràctica, però, el que conta aquest biògraf fictici, i sobretot la manera com ho conta, no difereix gaire del que contaria, de la manera com ho faria (descomptant-hi els exercicis de ventrilòquia i els mimetismes i els jocs de duplicitats) i de la intenció amb què ho faria un biògraf clàssic.

Alegria, i no perquè sigui festa major, sinó perquè, tiruliruliruli, tiruliruliruló, en Jordi Puntí és el guanyador. I és que dimarts, al Teatre Nacional de Catalunya, a la Nit de Santa Llúcia, la Nit de les Lletres Catalanes que organitza Òmnium, hi havia una alegria festiva i bastant col·lectiva, que tenia relació directa amb el guanyador del premi Sant Jordi, l'escriptor Jordi Puntí. Una mica abans de l'acte molta gent ja sabia que era el guanyador (just abans s'havia fet una roda de premsa), i només arribar em vaig anar trobant amb moltes cares somrients, que em comentaven com estaven de contents, que hagués guanyat en Puntí. Era una alegria molt sincera i bonica de viure, en un sector no sempre generós. Semblava que tothom, jo inclosa, se n'alegrava per ell. "I quines ganes de llegir-lo!", dèiem també.