Quan l'economista anglès debatia amb els seus col·legues de l'Escola Austríaca, deia: "A llarg termini, tots morts". Aquesta era la resposta quan li argumentaven que l'economia ja es reajustava tota sola, que les decisions individuals acabarien per retornar l'equilibri i la plena ocupació. Les disfuncions socials duren un temps, però no eternament, adduïen, i és millor deixar que les coses es reajustin per si soles que adulterar o precipitar mitjançant la despesa pública el que, tard o d'hora, acabarà per arribar. Per no voler esperar, s'atempta contra la llibertat individual.