La proposta de lectures al batxillerat que ha elevat la conselleria d’Educació mitjançant una comissió en què tots els membres eren de la corda "políticament com cal" i afins a la conselleria és una insensatesa tan gran com la que presidia fins ara el pla de lectures. Hem defensat des d’aquesta pàgina una tria de lectures que no fossin solament de literatura catalana i castellana, perquè considerem que el patriotisme i el nacionalisme no són des de fa segles el que caracteritza i defineix la literatura, que, en realitat, posseeix, d’ençà que existeixen traduccions, ara molt bones en aquelles llengües, un caràcter metanacional: vegeu què en va dir Goethe, o què van dir i escriure Maragall, Riba, Carner o Marià Manent. No s’entén que es pretengui ensenyar un tema tan entreviat internacionalment a partir solament de les obres literàries nostrades. N’hi ha d’arreu que serien molt més adequades, es troben en perfecte català i engrescarien els alumnes a llegir. En la llista de lectures al batxillerat no faria cap mal un conte de Poe, un altre de Kafka, un de Melville o un de Truman Capote, per exemple. O Lolita, de Nabokov, que seria matèria d’abrandada discussió. Això només ho fan en uns quants instituts, i no hi estan obligats. ¿És que s’ensenyen matemàtiques o física catalana i castellana als instituts? No: s’ensenya una ciència universal en cada cas. Sembla clar que, al pas que anem, els nostres joves no llegiran mai més. Esperem a veure què diu el pròxim informe PISA.

Sempre dic que la participació dels autors als clubs de lectura que es fan a les biblioteques del país és una font d’alegria, de comunicació amb els lectors i, a més, la majoria de vegades aquestes trobades també són un lloc per escoltar bones reflexions sobre el món de la lectura.