El final de l’any és un moment que convida a la reflexió, a fer revisió, a mirar enrere per poder continuar endavant. És un punt i a part imaginari que ens ajuda i ens motiva a fer canvis en els nostres hàbits, siguin laborals, personals, emocionals o bé de salut, esperant que el canvi de número en el calendari ens aporti millors perspectives en diferents àmbits de la nostra vida. Tot i que, realment, no hi ha res diferent del 31 de desembre a l’1 de gener, tendim a aquesta activitat de reflexió o d’anhel de canvi i ens plantegem propòsits per al nou any que comença.

Aquest any serà recordat com un dels més potents en la història recent dels videojocs. El ritme de grans llançaments ha estat un no parar de principi a final. Des de grans sorpreses i noves franquícies prometedores fins a seqüeles de sagues molt esperades o remakes de vells clàssics. Hem vist títols d’alt pressupost (triple A) de grans estudis consolidats, però també molts videojocs d’estudis independents (indies) de molta qualitat i provinents d’arreu del món.

El plany és conegut de sobres: quina obligació tenim d’estar contents i feliços quan arriba Nadal? Un s’ha de sentir malament si no té ganes d’àpats familiars? Què passa si en lloc d’alegria i bon rotllo, el Nadal ens encomana deixadesa i certa misantropia? L’antinadal, en diuen. Viure a contracorrent, enfonsat en tendències depressives, en temps de –suposada– joia i –imposada– empatia. “No és tan estrany com podria semblar d’entrada, i encara menys avui en dia, amb el món fet miques en què vivim”, raona Daniela Montbau, psicòloga clínica que acumula experiència amb pacients fòbics i amb neures que poden semblar capritxoses. "Són molt més habituals del que ens pensem, hi ha persones que desenvolupen fòbies suposadament estrafolàries, però que tenen una explicació clínica molt lògica”, assevera. Quina pot ser? Doncs n'hi ha diverses: al·lèrgia al consumisme, males relacions familiars, agnosticisme acèrrim, tendència a la misantropia, fòbia social, etc. És curiós pensar que fa tres Nadals, l’any 2020, els antinadal van poder gaudir d’una petita treva, d’una porció de tranquil·litat. Sembla que ja queda molt lluny, oi? Que ja no ens en recordem. Però és que la pandèmia va obligar a tota mena de restriccions, entre les quals la limitació numèrica de les trobades familiars per les festes nadalenques. Si estaves contagiat de covid havies de passar la nit de Nadal, el dinar de Nadal, Sant Esteve, Cap d'Any i Reis –depenent de l’assiduïtat festiva de cada família, esclar– sol com un mussol. “Sí que els vaig trobar a faltar, i tant, però no tinc pas un mal record de la tarda de Nadal sol a casa veient la temporada final de Joc de trons, que em quedava pendent i que vaig gaudir moltíssim”, recorda el Toni, que mai ha tingut una relació gaire amistosa amb les festes tradicionals. Des d’aquí oferim un suculent pòquer de films antindalencs per a tots aquells que desitgin exorcitzar un foc interior, assolir una catarsi cinèfila ben a to amb la seva incompresa insatisfacció nadalenca.

Artistes i grups amb tres dècades de trajectòria han sorprès amb obres majúscules, justament en un any de noves revelacions i de consolidació de promeses. Manen les solistes, algunes de les quals es projecten des de la música de ball, però també hi ha bandes, trios i duos. Temàticament, 2023 ha sigut prou variat: continuen fent via les cançons sobre desastres sentimentals, i alhora hi ha espai per a fantasies, històries terribles i una interessant dosi de denúncia. Així és la tria de discos del 2023 de l’ARA.

A El cel segons Google, Marta Carnicero escriu: “Quan ella es va aixecar l'endemà es va trobar a l'aigüera, com sempre, restes farcides del sopar, i a l'hule molles i cèrcols, també com sempre. Va prémer el botó per connectar la Nespresso, es va cenyir la bata i, mentre aixecava la palanca perquè caigués la càpsula, va pensar que el seu marit no l'entendria mai”. L'escena és la part visible de la rutina quotidiana: cuinar, arreplegar, netejar, fer la compra. Totes aquestes coses que sostenen tota la resta. Ocults, com una d'aquelles il·lusions òptiques que us ofereixen una segona imatge si saps mirar, tots aquests pensaments domèstics que posen en marxa el complex engranatge de la marxa familiar. Planificar els dinars i els sopars, saber què falta per comprar, fer comptes, organitzar les tasques al dia, recordar què els ha quedat petit, buscar el regal del novè aniversari infantil de la temporada, demanar la cita per a la revisió del nen sa, buscar un tècnic que arregli la rentadora.