Vladímir Putin està convençut que pot guanyar la guerra a Ucraïna i no deixarà de lluitar fins que es vegi amb les millors cartes per asseure’s a negociar la pau. El president rus explota els dubtes de Donald Trump i augmenta els atacs aeris, mentre aplana el terreny per a una nova ofensiva aquest estiu al Donbàs. Mentrestant, la maquinària diplomàtica del Kremlin busca marcar els temps d’unes converses que ha convertit en un monòleg intimidatori.

Aquest febrer farà tres anys de l’inici de la guerra de Rússia contra Ucraïna. Putin pretenia que fos una operació ràpida i que Occident cedís a les seves pretensions expansives, com ja havia passat el 2014 amb l’annexió de Crimea. Però com diu el tòpic, les guerres se sap quan comencen però no quan acaben. Veurem el 2025 el final del conflicte? El que és probable és que finalment hi hagi converses de pau; una altra cosa és quin resultat tinguin. La pau és difícil. Potser s’arribarà a un alto el foc. L’esgotament ucraïnès resulta evident, igual que la impotència de Rússia per imposar-se. Tot i la seva imprevisibilitat, o precisament per això, el factor Trump pot resultar clau en un canvi d’escenari que rebaixi la tensió i deixi el conflicte en standby. Està per veure amb quina fórmula. En tot cas, el que de moment ha passat des de la victòria trumpista és una intensificació de la guerra en diferents fronts i versions, des d’atacs russos a Kíiv fins a l’assassinat, en ple centre de Moscou, del general Ígor Kiríl·lov, cap de la defensa nuclear, química i biològica russa. Els dos bàndols semblen voler demostrar la seva força al president nord-americà in pectore abans d’entaular cap mena de negociació. Amb la seva característica fanfarroneria, durant la campanya electoral Trump va prometre que acabaria amb el conflicte en vint-i-quatre hores. El 20 de gener jurarà el càrrec i, òbviament, el 21 de gener no s’acabarà la guerra. Però no es pot menysprear la seva capacitat d’alterar el mapa geopolític, tant a Europa com al Pròxim Orient. En tots dos escenaris té una capacitat directa d’influència militar: els EUA són els màxims subministradors d’armes tant a Kíiv com a Tel-Aviv.

Ismail Haniyeh, el líder de l'organització islamista Hamàs, ha arribat aquest matí de dimecres al Caire, fet que fa suposar una intensificació dels contactes entre els diferents actors del conflicte per aconseguir, almenys, una nova aturada de les hostilitats a la franja de Gaza, com la que es va acordar el 23 de novembre. El viatge d'Haniyeh, que té el seu quarter general a Qatar, coincideix en el temps amb les declaracions del president d'Israel, Isaac Herzog, que aquest dimarts va afirmar que el seu país "està preparat per a una altra pausa humanitària i ajuda humanitària addicional per permetre l'alliberament dels ostatges". Es creu que encara en resten 129 en mans de Hamàs a Gaza.