En la seva croada contra la immigració irregular, el govern d'Itàlia va construir un costosíssim centre de reclusió a Albània per deportar-hi els sensepapers interceptats en aigües del Mediterrani, que està pràcticament buit, va començar una guerra contra les ONG de rescat i va limitar el reconeixement del dret a la protecció internacional, entre altres mesures. Ara, l'executiu liderat per la primera ministra, Giorgia Meloni, fa un pas més i proposa introduir el bloqueig dels vaixells i accelerar les expulsions d'immigrants en calent, fins i tot a països diferents de les seves nacions d'origen.

El camp de refugiats de Mória a l’illa grega de Lesbos va ser durant anys el símbol del fracàs de les polítiques migratòries europees: en una antiga presó pensada per a 2.800 persones hi van arribar a entaforar 20.000 homes, dones i criatures, que esperaven durant mesos (o anys), en condicions penoses, que es processessin les seves sol·licituds d’asil. Ara ja no és notícia, però milers de persones continuen atrapades en centres militars a les fronteres europees.

Ho hem anat veient en països governats per la ultradreta, com la Itàlia de Salvini o l'Hongria d'Orbán, però també en estats amb una històrica tradició d'acollida, com Suècia, o en les potències europees: la França de Macron i l'Alemanya de Schultz (a més de l'Anglaterra de Sunak des de fora de la UE). Els darrers mesos, arreu s'ha anat produint un tancament en les polítiques migratòries. La generositat de la cancellera Merkel durant la crisi del 2015 per la guerra de Síria, amb l'arribada a Alemanya d'un milió de persones –a Catalunya va donar peu al moviment Casa nostra, casa vostra–, va acabar generant un reflux reaccionari que només ha tingut un parèntesi amb l'obertura de fronteres als refugiats ucraïnesos. Ara, siguin del color polític que siguin, els governs estan fent un gir a remolc del discurs i el marc ideològic de la ultradreta, gir que aquest dimarts ha quallat tant a Brussel·les com a París. Després de moltes negociacions, la UE ha prioritzat el consens per a un ampli acord que suposa un enduriment de la seva política migratòria, mentre que el president francès ha fet el mateix amb una nova llei aprovada amb el suport no volgut de Marine Le Pen, cosa que ha provocat una crisi al seu govern.