El 1714 és una data ben fixada i connotada en la història de Catalunya. Mil anys abans, el 714, també hauria de ser una fita recordada: és quan els musulmans berbers i àrabs culminen a les actuals terres catalanes la conquesta de tota la península Ibèrica (només van quedar-ne al marge terres gallegues, basques i algunes de pirinenques). Els invasors després encara seguirien cap al nord: Narbona (720), Tolosa de Llenguadoc (721) i Carcassona i Nimes (725).

La pregunta que planteja Ignasi Aragay, director adjunt de l'ARA, a l'última sessió del cicle de converses celebrat en col·laboració amb l'Institut d'Estudis Catalans és tan ambiciosa com necessària: "L'humanisme es mor?". Responen el filòsof Josep Olesti i la historiadora Dolors Bramon al davant d'un públic que segueix les seves intervencions amb atenció.

Aquest cap de setmana Albert Om conversa amb Dolors Bramon, professora emèrita d'estudis àrabs i islàmics de la UB. L'entrevista ha estat gravada a l'aula 113 de la UB on ella va estudiar i anys més tard hi va exercir de professora.

Ningú a Catalunya en sap tant, de l’islam, com ella. Tampoc ningú ho explica amb els seus coneixements, passió i vehemència. Sembla que et renyi, però no. Si aquest tros de dona et renyés, no et preocupis que ho notaries. Dolors Bramon (Banyoles, 1943) és la professora de religions que hauríem d’haver tingut tots. Aquest any ha rebut la Creu de Sant Jordi i ha publicat Professora d’Islam (Fragmenta Editorial), un llibre-conversa amb Ignasi Moreta. En aquesta entrevista parlem de Déu i les diferents maneres d’entendre’l, però també anem a parar a Carrero Blanco o a Ernest Lluch, el seu primer marit.