Mira, Josep, xurri, no és el que sembla. Si tu ara em dius que una reina, la que sigui, i no de Galilea, es fa un retrat amb una pashmina (que vindria a ser una túnica, rei) per dir a l’amant que hi pensa, en ell, jo et dic que perfecte, Josep, Pep, és que sí, i tant, és que no és el que sembla. No et pensis que m’he fet un retrat amb una túnica regalada per altri. Josep. A tu no et floreix res més que la vara, i jo tinc sang a les venes. De fet, millor que no et floreixi.