<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - Betlem]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/etiquetes/betlem/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - Betlem]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Betlem, Cisjordània]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/betlem-cisjordania_129_5601720.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/a85e00d7-e6e6-4859-a016-eb1f18fef6f1_16-9-aspect-ratio_default_0_x2073y1058.jpg" /></p><p>Enguany hi torna a haver llums de Nadal a Betlem, la ciutat de Cisjordània on, segons la tradició cristiana, va néixer l'infant Jesús dins un pessebre, escalfat només per un bres de palla i els alens d'un bou i una mula. Aquestes llums intenten ser una aparença de retorn a una certa normalitat, després de dos anys de guerra i de genocidi a Gaza per part del govern ultrareligiós i d'extrema dreta d'Israel, presidit per Benjamin Netanyahu. Hi ha un gran arbre ple de llums i estels al mig de la plaça principal de la ciutat, coneguda com a plaça del Pessebre, a prop de l'església de la Nativitat, que presumeix de ser la més antiga del món. Són intents de tornar a cridar l'atenció del turisme, i efectivament alguns turistes s'han aventurat ja a tornar a Betlem en aquests dies assenyalats. Practiquen una modalitat a mig camí entre el turisme religiós, el cultural i el de morbo i catàstrofes. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Sebastià Alzamora]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/betlem-cisjordania_129_5601720.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 24 Dec 2025 12:19:52 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/a85e00d7-e6e6-4859-a016-eb1f18fef6f1_16-9-aspect-ratio_default_0_x2073y1058.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Celebracions de Nadal a Betlem]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/a85e00d7-e6e6-4859-a016-eb1f18fef6f1_16-9-aspect-ratio_default_0_x2073y1058.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un fuster al Betlem d'avui]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/internacional/proxim-orient/fuster-betlem-d-avui_1_4893260.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/fdaaf231-7b06-4344-ada4-2dc381cd77e4_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>No es diu Josep, però també és fuster i de Betlem. A escassos metres del lloc on la tradició situa el naixement de Jesús, Bassem Giacaman recrea amb minuciositat i cura les escenes d’aquell moment bíblic: el bou i la mula, la Verge Maria, Sant Josep, el nen... Una de les seves obres, ja enllestida i més senzilla, porta incorporat un afegitó anacrònic: entre el portal amb la Sagrada Família i els Reis d’Orient s’alça un mur gris. Recorda la barrera de formigó amb què Israel envolta Betlem. “És la nostra vida”, es limita a dir el Bassem. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[P. J. Armengou]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/internacional/proxim-orient/fuster-betlem-d-avui_1_4893260.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 24 Dec 2023 21:09:26 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/fdaaf231-7b06-4344-ada4-2dc381cd77e4_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[La Cova de la Nativitat està buida de visitants després que es cancel·lessin les celebracions de Nadal i el tancament imposat a la ciutat de Betlem]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/fdaaf231-7b06-4344-ada4-2dc381cd77e4_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[La família de Bassem Giacaman viurà un Nadal diferent: sense celebracions externes i amb el conflicte molt present]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Betlem fa 2023 anys: així era el 25 de desembre sota domini romà]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/betlem-2023-anys-aixi-25-desembre-domini-roma_130_4889265.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/883a3d13-d8d7-4d16-9135-5b505ff1c823_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Fa 2.000 anys Palestina, aleshores la província romana de Judea on suposadament va néixer Jesús, era un lloc força convuls. El 63 aC, el general romà Pompeu el Gran havia conquerit Jerusalem després d'un setge ferotge i des d'aleshores era un regne client de la República romana. "No era gens fàcil la convivència, perquè una part de la població jueva es resistia a estar sota el control romà", explica Diego Sola, professor d'història moderna a la Universitat de Barcelona i a l'Institut Superior de Ciències Religioses de la Facultat de Teologia. Era una província romana, amb una presència important de soldats i funcionaris romans, que vivien sobretot a la fortalesa de Torre Antònia, a Jerusalem, i a Cesarea Marítima. Les revoltes i els enfrontaments eren força freqüents com molt irònicament explica <em>La vida de Brian </em>dels Monty Python: "Tots nosaltres no dubtaríem a sacrificar les nostres vides per alliberar aquest país d'una vegada per sempre dels romans", diu el Reg al film on el Front Popular de Judea intenta, sense gaire èxit, atemptar contra els ocupants romans. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Sílvia Marimon Molas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/betlem-2023-anys-aixi-25-desembre-domini-roma_130_4889265.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 24 Dec 2023 21:08:10 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/883a3d13-d8d7-4d16-9135-5b505ff1c823_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Quadre "La destrucció del temple de Jerusalem" de Francesco Hayez]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/883a3d13-d8d7-4d16-9135-5b505ff1c823_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[L'actual Palestina era aleshores una regió convulsa, amb moltes desigualtats, on els jueus es resistien a obeir Roma]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
