Deia Marcel Proust que els llibres bonics estaven escrits en una mena de llengua estrangera. Això ve a tomb perquè la primera impressió que es té quan es llegeix l’escriptora sud-africana trasplantada al Regne Unit Deborah Levy (1959) és que escriu en una llengua particular, que de tan poc pretensiosa resulta màgica. Ho demostren els seus atípics tres volums autobiogràfics Coses que no vull saber, El cost de viure i Propietats reals, reunits en un sol volum a Angle Editorial el 2021. Es diria que no escriu des de les alçades, sinó des del bell mig del quefer literari, com una abella laboriosa que fa la feina sense escarafalls. Però l’abella Levy té ales i, de tant en tant, voleia en l’aire i fa acrobàcies, per la qual cosa sembla més un pardal juganer que de cap manera somnia a ser una àliga.

Si aneu a París abans del 28 de gener, us recomano molt l'exposició que ha fet l'artista francesa Sophie Calle al Museu Picasso. De fet, se n'ha apropiat: la direcció del centre sabia que tindria moltes obres de l'artista espanyol en préstec a altres centres pel 50è aniversari de la seva mort, i li va proposar que l'omplís ella, que fes la seva pròpia celebració, carta blanca, sobre el pintor. A Calle li va costar acceptar l'encàrrec, Picasso és Picasso, però el resultat, À toi de faire, ma mignonne, és una meravella. L'artista reflexiona molt sobre la mirada (és emocionant la sèrie de vídeos on ens mostra la reacció de persones que veuen el mar per primera vegada), però li interessa especialment el tema de la ceguesa. Treballa molt amb l'escriptura, i la idea de la desaparició és també central per a ella. Aquí, ho veiem sobretot quan parla de la mort dels seus pares. Què passa després? Ella, que no ha tingut fills, es pregunta què se'n farà, de les seves coses, quan mori. No vol que acabin comprades i venudes pràcticament a pes a qualsevol mercat, i decideix fer-ne un inventari. Hi ha un vídeo bastant divertit que recull el moment en què experts van anar a casa seva a fer la valoració de cada objecte. Un cop feta, els operaris s'ho van endur tot i ho van instal·lar al museu. Si no ho recordo malament, els visitants passegem per fins a tres sales plenes de les seves coses. Casa seva va quedar pràcticament buida, i de seguida Calle va trobar que les enyorava. Per això va demanar al Museu Picasso si podia instal·lar-s'hi mentre durés l'exposició. Ho va fer, però només durant uns dies. Sembla que la ubicació dels banys no era compatible amb les alarmes nocturnes i, cansada de no poder anar al lavabo o a dutxar-se quan volgués, va renunciar a pernoctar al museu. Això sí, hi té un petit despatxet, i hi va molt sovint.