Quan només portava unes setmanes en el càrrec, l'ambaixador nord-americà a París, Charles Kushner, va enviar una carta al president de la República Francesa, Emmanuel Macron, per retreure-li que no feia prou per frenar els actes antisemites al país. "No passa ni un dia al país sense que els jueus siguin agredits als carrers, que sinagogues i escoles siguin degradades, i que empreses propietat de jueus siguin vandalitzades", afirmava Kushner a la carta, poc diplomàtica, enviada a finals d'agost de l'any passat. Feia pocs dies que Macron havia anunciat que França reconeixeria Palestina.

L’any passat es va commemorar el 80è aniversari de la Carta de les Nacions Unides del 1945, un document signat per 51 països al final de la Segona Guerra Mundial. Els signants es comprometien a actuar "per preservar les generacions futures del flagell de la guerra". Des d’aleshores, les grans potències no han entrat en guerra entre elles, i cap estat membre de l’ONU ha desaparegut a conseqüència d’una conquesta.

L’ordre de Trump és un retorn al passat. Es despulla de la cotilla empipadora de la legalitat internacional per abraçar desacomplexadament la colonització de territoris i l’apropiació dels seus recursos naturals. La doctrina Monroe, en versió trumpista, és una reinterpretació imperialista del dret dels Estats Units a controlar la seva àrea d’influència. El triomfalisme a Mar-a-Lago en l'anunci de la captura de Nicolás Maduro i la presa de control de Veneçuela en una intervenció militar sense autorització del Congrés nord-americà, exemplifica la nova realitat. 

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha demostrat un total menyspreu pels controls i contrapesos que durant molt de temps han protegit la democràcia nord-americana. Mentre l'autoanomenat rei tira endavant amb una històrica acumulació de poder, gran part del món l'observa amb temor, conscient que la creixent il·legalitat i corrupció del seu govern no només atempta contra la constitució dels Estats Units sinó també contra el que queda de l'ordre internacional posterior a la Segona Guerra Mundial. Un retorn a un món dividit en esferes d'interès de grans potències sembla cada cop més probable.

Antoni Segura Mas (Barcelona, 1952) s'ha atrevit a plasmar en un llibre la història de la seva generació, la nascuda després de la Segona Guerra Mundial i que ha vist com el món canviava sota els seus peus. Catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona i president del Cidob, desgrana a El Món d'avui. De la Guerra Freda als reptes de la interdependència global (Edicions UB) com ha vist canviar el món des del seu punt de vista: "Un poble antic de la Mediterrània occidental que té una llengua, una cultura, però no té un estat". En uns temps en què es troben a faltar els savis, és estimulant submergir-se en les gairebé 1.200 pàgines del llibre per reflexionar sobre cap on camina la humanitat. Una obra magna de tota una vida d'estudi: la història viscuda per l'historiador.

En començar un nou any és inevitable i indispensable revisar quin és l’estat del món. Observem les guerres en curs, les dictadures que no cauen, les democràcies que palesen grans vulnerabilitats, els enormes moviments migratoris, el canvi tecnològic accelerat i un sentiment, compartit per molts, de viure sobre un volcà. Fa poc més de trenta-cinc anys, quan no s’havia ensorrat la Unió Soviètica i ningú no esperava que ho fes, un gran historiador amb una visió global de l’evolució de les grans potències –Paul Kennedy– va diagnosticar el perill que representava per a les dues úniques grans potències –Estats Units i la Unió Soviètica– l’emergència de nous protagonistes com la Comunitat Econòmica Europea, ampliada a dotze membres, i una Xina que començava a sortir de la rigidesa de la planificació comunista i s’obria, amb èxit però encara tímidament, cap a l’economia de mercat. El pes de les dues grans potències es reduïa comparat amb el que tenien després d’acabada la Segona Guerra Mundial.  

Tot va canviar quan el president rus Vladímir Putin va ordenar a les seves tropes que envaïssin Ucraïna la matinada del 24 de febrer del 2022, no només per a Europa, sinó per al món: el rellotge de la història va tornar enrere.