En política, les imatges ho són tot, però s’han de saber desxifrar. De vegades cal posar bona cara al mal temps o abraçar-te a l'enemic. Aquesta setmana n’hem tingut bons exemples.

Vox acostuma a atacar l'islam amb contundència, mentre s'erigeix en defensor de la "tradició judeocristiana", però això no ha impedit que els seus posicionaments hagin topat de vegades amb l'Església catòlica o amb el mateix papa Francesc. En aquesta ocasió han posat en la diana l'arquebisbe de València, Enrique Benavent. És l'objecte de les seves crítiques per haver editat i publicat els Evangelis en català a València, en el marc de la normalització de la llengua, a la qual els ultres s'oposen frontalment. El vicepresident i conseller de Cultura del govern valencià, el torero Vicente Barrera, va demanar aquesta setmana –en castellà– que Benavent rectifiqués la seva política lingüística, fent seves les acusacions de l'anticatalanista Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), que va lamentar en un comunicat la "catalanització" dels textos sagrats, contraris a "l'autèntic valencià". Què li passa a Vox amb l'Església valenciana? En quina situació es troba la llengua a la institució?

Doncs, pel que sembla, en tenen el PP i Vox, que governen a la Generalitat Valenciana i que s'han negat a donar suport, ni que sigui nominal, a la celebració de l'Any Estellés, que al llarg de tot aquest 2024 commemorarà el centenari del naixement del poeta de Burjassot. Els dos partits de la dreta ultranacionalista s'oposen a participar de l'efemèride amb l'argument (és un dir) que Estellés era “catalanista” perquè “pretenia la unitat lingüística del català”. Recordem que el PP i Vox són negacionistes d'aquesta unitat lingüística, com ho són del canvi climàtic i, en general, de la ciència, la cultura i el coneixement.

Només sis mesos després d'aquell 13 de juny del 2023 en què el Partit Popular i Vox van anunciar un acord exprés de govern al País Valencià, el binomi ultraconservador ja ha deixat una bona mostra de les polítiques que pretén aplicar durant els pròxims quatre anys. El balanç del primer semestre destaca per una especial diligència a prendre mesures en l'àmbit lingüístic i cultural, mentre que l'executiu s'ha manifestat més prudent i continuista en sectors com l'econòmic o en la regulació de l'administració, on encara no ha mostrat totes les cartes malgrat l'adopció ja d'algunes mesures.