Anys enrere, totes les televisions dedicaven temps, personal i energia a fer els seus resums de l’any. Eren la culminació del rigor informatiu, l’enginy o l’humor depenent de sobre què volia presumir cada cadena. Es promocionaven com un dels regals televisius per a l’audiència. No és un format senzill: requereix capacitat de condensació i la perspectiva que dona la veterania professional. Per als espectadors eren un exercici catàrtic per madurar l’actualitat. Però la tradició s’ha perdut. Ara, a tot arreu, es fan llistes de "els millors de l’any”, que és més ràpid, fàcil, barat i no compromet gaire.