Al seu Ulisses, clàssic revolucionari de la literatura del segle XX, James Joyce relatava el pas de Leopold Bloom pels carrers de Dublín al llarg d’una jornada –el 16 de juny– completament vulgar del personatge. El belga Olivier Schrauwen (Bruges, 1977) ambienta el seu nou còmic en un diumenge de principis d’octubre en què el seu protagonista, Thibault Schrauwen (versió fictícia del cosí de l’autor), ni tan sols abandona el seu apartament. Durant prop de 500 pàgines, Domingo flamenco (Fulgencio Pimentel, 2024) segueix l’anodina activitat i el torrent de divagacions mentals del protagonista des de les 8.15 fins a les 22.45 d’un diumenge qualsevol en què el Thibault es limita a fer el dropo, escoltar música, procrastinar i emborratxar-se, sense interaccionar en cap moment amb ningú. I, tanmateix, el resultat és una obra monumental i aclaparadora que va més enllà del costumisme per capturar el teixit mateix de la consciència i de la vida en la seva vulgaritat més esplendorosa.

Es pot fer un resum de l’any amb frases i paraules que se’ns han enganxat durant aquests dotze mesos. Començo. El dia que vaig sentir Pedro Sánchez dient que escoltava les cançons de Taylor Swift i a Feijóo parlant de Bruce Sprinter, no em va estranyar gens el que va acabar passant al juliol.