Remena la mel d'un plat amb una campaneta. En llepa el regalim amb cura, retenint l'instint animal que en un altre context l'abocaria a devorar el nèctar amb desig. Però mana la contenció espiritual. "Hi ha una contenció sonora molt radical. No havia fet mai res tan contingut", assegura el músic Francisco Contreras, més conegut com el Niño de Elche. Contingut i meravellat, camina meditant per la capella laica d'Antoni Tàpies a la Universitat Pompeu Fabra, l'anomenada Sala de Reflexió, que ocupa l'espai dissenyat per l'arquitecte Jordi Garcés al campus Ciutadella. En aquest bé de Déu del brutalisme espiritual, la campaneta dialoga amb la pintura de Tàpies Díptic de la campana (1991), que ocupa una part del mur que tanca la sala. La mel, explicarà després el Niño de Elche, té a veure amb les pintures de la sèrie Celebració de la mel que va veure fa uns mesos al Museu Reina Sofia de Madrid, a l'exposició Antoni Tàpies. La pràctica de l'art, que ara es pot visitar al Museu Tàpies de Barcelona fins al 12 de gener. "La mel com a cura", diu.

Rosalía torna al cant flamenc dels seus orígens amb una col·laboració especial en el nou disc del Niño de Elche, Flamenco. Mausoleo de celebración, amor y muerte (Sony Music). El cantant d'Elx hi aplega catorze cançons que giren al voltant del flamenc “elemental i íntim”, segons ell mateix. El disc, que s'ha publicat aquest divendres, té col·laboracions d’artistes com la bailaora i coreògrafa Rocío Molina, el guitarrista Yeray Cortés, la dramaturga Angélica Liddell i, esclar, la cantant de Sant Esteve Sesrovires, que interpreta el tema Seguiriya madre.

Per al nou truc del Niño de Elche cal una banda simfònica de 50 músics valencians dirigits per Vicent Pérez Coleto, l’electrònica d’Ylia, el llibre En èxtasi. Drogues, música màkina i ball: viatge a les entranyes de la festa (Ara Llibres, 2004) de Joan Oleaque i, esclar, la complicitat del festival Sónar, que és on aquest divendres a les 18.15 h estrena l’espectacle Concert de músika festera. La k és la de la Ruta del Bakalao, i l’esperit fester connecta la música màkina amb “les traques de les falles, les marxes de Moros i Cristians, el Misteri d’Elx i la gresca valenciana de la qual és filla la Ruta”, detalla l’artista.

Música per llegir: onze novetats editorials imprescindibles sobre la història d’Eivissa saltant de discoteca en discoteca, la lluita del Niño de Elche per deixar de viure en el flamenc, un passeig pel Romanticisme musical de la mà de Benet Casablancas, el paisatge del rock vist pel fotògraf Ferran Sendra, Aretha Franklin sense censura, la pandèmia explicada amb cançons i filosofia...

El projecte musical conjunt del cantant de flamenc Niño de Elche i Los Planetas, Fuerza Nueva, ha estrenat una nova cançó aquest dimecres en què transforma 'Els segadors' en un himne antinacionalista sota el títol 'Canción para los obreros de SEAT'. La peça forma part de l'avançament del disc que publicaran el 12 d'octubre, Dia de la Hispanitat, amb el nom del grup d'ultradreta per títol, i en què parodiaran simbologia feixista i nacionalista.

Enric Montefusco fa temps que persegueix l’esperit de la música popular, i dimecres al Teatre Grec el va tenir a les mans. Era la presentació, única i irrepetible, de 'Coros de medianoche', el disc en què l’ex-Standstill cedeix el micròfon a Maria Arnal, Nacho Vegas, Niño de Elche, Albert Pla i Los Hermanos Cubero. Montefusco els va convocar en un escenari convertit en un xiringuito més aviat feréstec, amb taula, cadires, menjar i beure. Cada convidat va cantar les mateixes cançons que en l’EP, sempre impulsats per una banda formada per Pere Jou (teclats i trompeta), Jaime del Blanco (violí i sousàfon), Ramon Rabinad (bateria) i el mateix Montefusco (guitarra acústica). Tot plegat transmetia efectivament una sensació de proximitat casolana, d’experiència compartida. No era espontània, perquè la música, també la música popular, és fruit d’una elaboració prèvia, de l’aprenentatge, d’escoltar-se els uns als altres i d’assajar.

“Hay una pereza activa / que mientras descansa piensa / que calla porque se vence / que duerme pero que sueña / es como un leve reflejo / de la majestad suprema / que eternamente tranquila / sobre el universo reina. / ¡Oh, asilo del pensamiento / errante dulce pereza / mil veces feliz el hombre / que de ti goza en la tierra ”. Ho canta el Niño de Elche al seu treball recent Antología del cante flamenco heterodoxo (2018); els versos són d’Augusto Ferrán i al llibret es diu que Paul Lafargue, autor de Dret a la peresa (1887), la cantava acompanyat únicament d’una guitarra. Francisco Contreras la interpreta ara sobre el so de fons de màquines, evocant l’època de la Revolució Industrial, quan la mandra va passar a ser el gran enemic del capitalisme i, per tant, revolucionària.

NIÑO DE ELCHE

Francisco Contreras és la veu més revolucionària del flamenc actual. Avui presenta Antología del cante flamenco heterodoxo, un disc que desconstrueix el gènere, a la sala Barts, dins del festival Guitar Bcn.

]]>

La reinvenció és el seu estat vital. El bailaor Israel Galván (Sevilla, 1973) fuig de la repetició i la rutina com l’agorafòbic de les terrasses d’estiu. Cul de mal seure, l’artista imprevisible que ha incorporat el flamenc a la categoria de dansa contemporània va anunciar que Fla.Co.Men, el seu espectacle anterior, era una peça frontissa cap a una dimensió desconeguda. Ara ja hi és, i s’ho ha muntat tan bé que li ha sortit un sarau amb amics. O com a mínim, això és al que s’assembla la peça, que ha titulat La fiesta. Es va estrenar al maig a Àustria i dilluns i dimarts que ve la porta al Grec. Ha arreplegat un grup nombrós dels seus artistes més afins i més admirats, del cant i la guitarra, del Niño de Elche al trinomi dansa-teatre físic- butho de la japonesa Minako Seki, passant per la veu de la tunisiana Alia Sellami. I els ha demanat que siguin ells mateixos. Galván, qüestionat i menystingut en els seus inicis per voler buscar la seva pròpia veu, fora de la zona de confort de tradicions i purismes, vol que La fiesta sigui una polifonia de personalitats. Llibertat absoluta per mostrar el talent. El flamenc com a amfitrió de mil formes d’expressió artística.

]]>

Igual que un foc pot néixer de la fricció entre dues pedres fogueres, el cicle Xcèntric inaugura la 15a temporada amb el xoc de dues forces creatives: el cinema d’avantguarda de José Val del Omar i la música del Niño de Elche, un cantaor lliure i transgressor que experimenta amb la veu com el cineasta granadí ho feia amb la llum i el so. Encendre’s estimant és el títol de la sessió especial que reunirà peces en súper 8 dels 70 i 80 molt poc vistes de Val del Omar. “Són peces molt íntimes, pel·lícules de l’arxiu familiar -explica Carolina López, directora de l’Xcèntric-. Són petites notes que prenia amb la càmera, però amb un ull d’artista. És com el llibre d’esbossos d’un pintor”.

]]>