El 21 de gener de 1924, la notícia es va escampar per tots els racons d’un jove estat que era observat, fos amb esperança o por, per la resta del planeta. Vladímir Ilitx Uliànov, Lenin, havia mort. Els treballadors van deixar en silenci les màquines durant uns minuts i la gent va anar aplegant-se a les cases del poble dedicades al líder revolucionari. Les autoritats van ordenar tres dies de dol i aixecar estàtues, busts i monuments a Lenin. No només això, centenars de pobles, ciutats, barris, empreses, cims i edificis es van batejar amb el seu nom, com farien amb Sant Petersburg, rebatejada com a Leningrad aquell 1924. El seu nom i el seu rostre, amb aquells ulls ametllats orientals herència dels seus avantpassats calmucs, eren omnipresents. Però per al cadàver de Lenin no hi hauria pau.