Els medicaments antimicrobians, entre els quals es troben els antibiòtics, van marcar un abans i un després a la medicina moderna. Tot i això, aquest gran avenç està en perill atès que, cada any, més microorganismes aprenen a defensar-se dels tractaments, esdevenen més forts i resistents, i provoquen que els medicaments deixin de ser eficaços. Eneritz Velasco, metgessa adjunta del servei de malalties infeccioses de l’Hospital Sant Joan de Déu i coordinadora del programa d’optimització d’ús d’antimicrobians de l’hospital, apunta que entre els usos que més posen en escac la seva eficàcia hi ha “fer-los servir quan no són necessaris”, ja que els antibiòtics, continua, són medicaments que tracten infeccions causades per bacteris “i no són eficaços en les que són provocades per virus com poden ser la grip, el refredat o la covid”. Velasco insisteix que “tampoc són analgèsics”, per la qual cosa no treuen el dolor “ni serveixen per tractar la tos o per reduir la febre”.

La resistència als antibiòtics és un dels reptes més grans de salut pública al món. Quan aquests medicaments s’utilitzen de forma innecessària, s’acaben exterminant els bacteris sensibles i només sobreviuen els resistents, que es reprodueixen i proliferen amb més facilitat. Per això, l'ús excessiu o incorrecte dels antibiòtics acaba provocant l'aparició de bacteris resistents que causen infeccions que no es poden tractar. Ara, investigadors de l'IDIBELL, l'Hospital de Bellvitge i el CIBERINFEC han comprovat en un estudi que els dies en què augmenta la contaminació de l'aire es recepten més antibiòtics.

Cada vegada és més difícil tractar pneumònies, tuberculosis i gonocòccies a causa d’un dels principals reptes de salut pública al món: la resistència antimicrobiana. Simplificant-ho molt, els microorganismes muten de forma natural i s’enforteixen cada vegada més, alhora que l’ús massiu d’antibiòtics durant dècades ha fet que la majoria dels fàrmacs disponibles perdin força per atacar-los. Trobar alternatives als antibiòtics actuals és una necessitat –la resistència mata 1,27 milions de persones cada any i, el 2050, pot convertir-se en la primera causa de mort al món– i fins i tot l’Organització Mundial de la Salut (OMS) demana a la comunitat científica esforços per trobar-ne. Aquest dimecres dos investigadors han obert una finestra prometedora: han creat un catàleg de gairebé un milió de molècules d’antimicrobians amb potencial de ser estudiats i esdevenir nous tractaments. 

El consum excessiu d'antibiòtics contribueix a canviar el material genètic dels bacteris, cosa que els fa més forts per proliferar i esquivar l'efecte dels fàrmacs. Els antibiòtics es tornen menys eficients en el tractament d'infeccions i augmenta el risc d'intervencions com les cesàries, les cirurgies o els trasplantaments d'òrgans. Estudiar el genoma dels bacteris és clau per saber si els patògens s'han fet resistents o si es poden combatre amb determinats antibiòtics. I, ara, per primer cop, les seqüències genòmiques –la composició genètica completa– dels organismes que han fet resistència s'emmagatzemaran en una única base de dades. El Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica (CNAG), amb seu a Barcelona, ha creat una biblioteca de prop de mig miler bacteris, les mostres dels quals s'han recollit en 41 hospitals espanyols, que rep el nom de inCREDBle.

Els antibiòtics han salvat milions de vides arreu del món a l'alterar el curs de les infeccions causades per bacteris, però aquesta fita científica té un risc greu associat: la resistència antimicrobiana. La comunitat mèdica fa anys que alerta que el consum excessiu d'antibiòtics contribueix a canviar el material genètic dels bacteris, cosa que els fa més forts per proliferar i esquivar els fàrmacs. Ara la farmacèutica Roche ha publicat a la revista Nature la troballa d’un tipus nou d’antibiòtics, la zosurabalpina, que és capaç d’atacar un dels tres bacteris classificats com a més perillosos per a la salut humana mundial per la seva resistència, l'Acinetobacter baumannii. Els resultats de l’assaig són prometedors: el fàrmac ha eliminat pneumònies en ratolins i ara es provarà en humans.