Jordi Savall és incombustible. Als 83 anys no només segueix dirigint, sinó que no es cansa de crear projectes nous que entusiasmen el públic. Així va ser dimecres en el concert d’inauguració del cicle El So Original a L’Auditori de Barcelona, amb la presència, entre els assistents que omplien la sala, del president de la Generalitat, Salvador Illa. Savall va arribar amb simfonies romàntiques molt poc interpretades (excepte la celebèrrima Inacabada de Schubert), els va treure la pols i ens les va oferir interpretades amb l’estil, la formació orquestral i els instruments propis de quan van ser escrites.

Jordi Savall (Igualada, 1941) inaugura aquest dimecres, 16 d'octubre, el cicle El So Original a L'Auditori de Barcelona (19 h), amb un repertori romàntic que dona continuïtat la projecte simfònic que va engegar fa uns anys. El programa de Savall i Le Concert des Nations inclou la Simfonia núm. 8, la Inacabada (1822), de Franz Schubert; la Simfonia en sol menor, Zwickauer (1832-33), de Robert Schumann; i la Simfonia en re menor, Nullte (1869), d'Anton Bruckner.

M’agrada, aquests dies de Nadal, començar per fer el pessebre. Ara, cada any, el fem més petit. Abans el fèiem en una taula grossa i hi posàvem moltes coses, però ara ja ens costa moure aquella taula i ens limitem a fer servir una taula petita. Hem de reduir figures, però l’essencial hi és tot. El cobert amb el bou i la mula, Sant Josep i la Mare de Déu i el Nen al seu llitet, i l’àngel també, esclar, que vola, penjat del teulat del cobert. També hi fem unes muntanyes amb un tros d’escorça de suro, una basseta on neden aneguets, un camí que s’eixampla davant del portal. El camí el fem de sal gruixuda, que sembla neu, i el voltem amb la molsa, que no hi pot faltar. Amb branquillons d’avet hi fem els arbres. A sobre del suro, una caseta voltada d’aviram. Un gall d’indi, gallines i un gall, i altres bèsties, ocells, coloms… I xais i oques. Pel camí, aquest any, només tres pastors i, adorant el Nen, unes figures dels Reis, Melcior, Gaspar i Baltasar. I els presents: una roda d’arengades, un cistell d’ous, una gerra d’oli, i en una panereta hi ha sobrassades, pa, verdures… Aquest any, sobre el teulat del cobert, hi hem posat una òliba que vigila. I entre els Reis, un gosset. Ha quedat prou bé, mal m’està el dir-ho. Senzillet i fi, que diria Carner.