L’1 de novembre del 1617 va començar a Catalunya una llevantada que va durar sis dies. Va causar la destrucció generalitzada de collites i el desbordament de rius, que es van endur ponts, molins i fargues. És el que les cròniques anomenen l’Any del Diluvi. En aquella època es van intensificar també els judicis a dones acusades de bruixeria, amb condemnes i execucions. Hi ha relació causa-efecte entre els dos fets o va ser una simple coincidència? Per a Agustí Alcoberro, professor d’història moderna de la Universitat de Barcelona, que ha investigat a fons la bruixeria a Catalunya, no és pura casualitat. A les dones, se les acusava d’haver causat aquells desastres naturals.

"Quan vaig conèixer com van ser els processos judicials, se’m van trencar els esquemes. No imaginava que hagués anat com va anar, i per això em sembla important visibilitzar-ho", reconeix Alícia Gorina, que dirigeix Vosaltres, les bruixes, que es podrà veure a la Sala Petita del TNC des del 2 d’octubre fins al 3 de novembre. L’obra escrita per Jan Vilanova, amb documents històrics que provenen de la recerca de l’historiador Pau Castell Granados no vol ser tan sols un homenatge a les persones que van ser víctimes de la persecució: "No volem que l’espectacle es quedi només en el paper de les víctimes, sinó també posar el focus en la mirada de les persones acusadores. Volem que el públic reflexioni sobre la responsabilitat que tenim tots plegats en allò que va passar i també en el que passa ara, perquè això implica possibilitat de canvi", assegura Gorina.

Michael D. Bailey (Cleveland, 1971) és professor d'història de la Universitat d'Iowa (Estats Units) i un dels màxims experts en la cacera de bruixes que va assolar Europa entre els segles XV i XVII. Milers de persones, sobretot dones, van acabar executades acusades del fals crim de bruixeria. Bailey, que no creu en la màgia, va ser un dels fundadors de la revista acadèmica Magic, Ritual and Witchcraft, i també ha investigat a fons la història de la màgia, les creences i les supersticions. L'historiador va ser a Barcelona per inaugurar el congrés Els orígens de la cacera de bruixes a Europa, que es va celebrar a la Universitat de Barcelona (UB) per commemorar els 600 anys de les Ordinacions de les Valls d'Àneu (1424), un text jurídic català considerat pioner en la legislació contra el suposat crim de bruixeria.

En el llibre Ordinacions de les Valls d'Àneu, de 1424, Biterna és el nom del diable que presideix l’aplec de bruixes. I Biterna també és el nom de l'espectacle que dissabte va inaugurar el 33è festival Dansàneu, que enguany recorda els 600 anys d'aquest text jurídic, considerat el primer document a Europa a condemnar un crim inexistent: la bruixeria. Un espectacle en què veu i dansa van formar una simbiosi pràcticament perfecta, que va arrossegar el públic als moments de bogeria col·lectiva en què les masses van assenyalar algú i van decidir que mereixia morir.

No era gens habitual que una dona acusada de bruixeria tingués una bona defensa. Per això és força excepcional el cas de Caterina Freixa, a qui van defensar alguns dels juristes més influents del seu temps. Al segle XVII, Freixa va obrir un debat en el qual els seus defensors es van posar les mans al cap i es van preguntar on eren les proves del seu delicte.

“Quan vaig ser a Madrid vaig conèixer dos senyors al Museu del Prado. Es van presentar com companys de viatge. Vam començar una conversa sobre Tiepolo i em van convidar a sopar. Eren molt viatjats i encantadors. En un moment donat, un d’ells va posar la mà sobre la mà del seu amic. Suposo que m'ho vaig quedar mirant fixament, perquè va apartar la mà a l’instant. Els nostres ulls es van trobar. Mai oblidaré la seva mirada”. Això és el que li diu la Lucy al seu futur marit, el Hawk. És en el context dels anys cinquanta als Estats Units, en plena Caça de Bruixes del senador Joseph McCarthy, quan l’homosexualitat estava considerada un delicte. L’escena forma part del cinquè episodi de la sèrie Fellow travellers (Sky Showtime), que vol dir companys de viatge. En aquest cas el títol de la sèrie és un eufemisme per referir-se a una parella homosexual que, al llarg de més de tres dècades, ha d’amagar el desig i l’amor que senten l’un per l’altre. És la història del Hawk i el Tim. Es coneixen a Washington, on un treballa per al Partit Demòcrata i l’altre per al Partit Republicà, quan McCarthy vetllava pel que ell considerava els autèntics valors nord-americans, amb una política ultraconservadora d’espionatge que va acabar per escanyar els drets civils en suposat benefici de la seguretat nacional.