En la mitologia de la política moderna nord-americana, pocs personatges són tan perversos com Roy Cohn. Com a arquitecte legal de la croada anticomunista del senador Joseph McCarthy, col·laborador estret de Nixon i Reagan i, més tard, com a mentor i conseller personal de Donald Trump, Cohn no es limitava a exercir l’advocacia: triturava la llei i la convertia en una arma que en certes mans servia no a la justícia, sinó a la venjança i sobretot als negocis. 

“Quan vaig ser a Madrid vaig conèixer dos senyors al Museu del Prado. Es van presentar com companys de viatge. Vam començar una conversa sobre Tiepolo i em van convidar a sopar. Eren molt viatjats i encantadors. En un moment donat, un d’ells va posar la mà sobre la mà del seu amic. Suposo que m'ho vaig quedar mirant fixament, perquè va apartar la mà a l’instant. Els nostres ulls es van trobar. Mai oblidaré la seva mirada”. Això és el que li diu la Lucy al seu futur marit, el Hawk. És en el context dels anys cinquanta als Estats Units, en plena Caça de Bruixes del senador Joseph McCarthy, quan l’homosexualitat estava considerada un delicte. L’escena forma part del cinquè episodi de la sèrie Fellow travellers (Sky Showtime), que vol dir companys de viatge. En aquest cas el títol de la sèrie és un eufemisme per referir-se a una parella homosexual que, al llarg de més de tres dècades, ha d’amagar el desig i l’amor que senten l’un per l’altre. És la història del Hawk i el Tim. Es coneixen a Washington, on un treballa per al Partit Demòcrata i l’altre per al Partit Republicà, quan McCarthy vetllava pel que ell considerava els autèntics valors nord-americans, amb una política ultraconservadora d’espionatge que va acabar per escanyar els drets civils en suposat benefici de la seguretat nacional.