L'endemà de les eleccions gallegues tothom n'ha volgut fer una interpretació com més favorable als seus interessos millor, i per això és important matisar algunes de les afirmacions que s'han fet. La primera cosa que cal aclarir és que no és cap sorpresa que el PP hagi mantingut la majoria absoluta, ja que era el que preveien totes les enquestes a excepció de la del CIS, que cada vegada té menys crèdit. Una altra cosa és que, amb la patinada de Núñez Feijóo sobre els indults, es van crear unes expectatives per a l'esquerra que, a l'hora de la veritat, no s'han acomplert. En part perquè els gallecs han votat en clau gallega i no estatal.

El PP gallec és molt PP i no només una simple màquina de poder: és un partit que es confon amb el paisatge fins a esdevenir indestriables l'un de l'altre. Veient el resultat d’ahir, s’entén millor per què Alberto Núñez Feijóo està tan fora de lloc a Madrid: en el seu món, Vox no existeix i la gent normal vota PP. La concentració de vot en un sol partit és la clau de l’èxit dels populars gallecs, però aquesta fórmula, per a desgràcia de Feijóo, no és reproduïble en altres territoris i això és el que explica el seu fracàs el 23-J.

Els dirigents populars han viscut tot un carrusel d'emocions des del passat 28 maig. Aquella nit, en què bona part d’Espanya es va tenyir de blau popular, es va viure una festa grossa a Génova i gairebé ningú dubtava que Alberto Núñez Feijóo arribaria aviat a la Moncloa. Tant, que alguns es van començar a repartir els ministeris abans d’hora. I quan el 10 de juliol Feijóo va deixar descol·locat Pedro Sánchez en el cara a cara electoral, a Génova van pensar que tenien la majoria absoluta a tocar i somiaven amb 160 o fins i tot 170 escons. De veure’s guanyadors, però, van passar a la depressió més absoluta la nit del 23-J i posteriors, malgrat els intents per maquillar-ho.

Un intenta repassar una vegada més el text d'una novel·la, és el seu ofici, al capdavall, però no pot. Intenta absentar-se amb la imaginació del que l'envolta, d'allò a què pertany, però no pot. El meu país, Galícia, viu un tràngol peculiar. Ens van convocar eleccions i suposadament es tracta de decidir la representació que han de tenir els diversos partits, però en realitat això està sent un referèndum per escollir bé aquest present que trepitgem, que és passat, o bé un futur. I el futur mai no es coneix, és un país per néixer.

S'ha de reconèixer que els últims dies Alberto Núñez Feijóo ha animat molt la campanya gallega. Ho ha fet mitjançant la trobada d'una "alta font" del PP amb setze periodistes que podien publicar el que van sentir, però no revelar qui ho va dir. En tot cas, la font en qüestió va reconèixer que el PP havia estudiat l'agost passat la proposta d'amnistia, i que havia acabat descartant-la per inconstitucional en 24 hores. Però sobre l'alternativa de nous indults, va dir que "l'indult és una possibilitat". "Si és legal i hi ha un compromís explícit de tornar a l'estat de dret, es podria haver considerat. Si tenen interès en reconciliar-se de veritat, si volen, parlem", va afegir. Ara bé, tres dies més tard el mateix Feijóo va manifestar: "Jo no soc Pedro Sánchez, jo no accepto l'amnistia ni l'acceptaré”. I va subratllar: "Jo no accepto els indults ni els acceptaré". La pregunta és: per què el líder del PP va deixar caure primer que el seu partit va estudiar la proposta d'amnistia? Per què va valorar la hipòtesi dels indults? I, finament, què va fer que poc després negués radicalment tot desig de fer experiments polítics en aquesta matèria?

Aquest diumenge sabrem si el fenomen Ana Pontón fa el cim. Sabrem si Galícia té per primer cop un president (una presidenta) nacionalista gallega. En paraules seves, d’un nacionalisme entès "en clau de progrés i avenç social, que no es pot confondre ni amb l’imperialisme ni amb el xovinisme. Un nacionalisme solidari, internacionalista i que defensa els drets de totes les persones, neixin on neixin". El BNG pot arribar per primer cop a governar. Des de la restauració de la Xunta als inicis de la democràcia (els orígens de la institució d’autogovern es remunten al 1528), a Galícia sempre han manat partits d’àmbit estatal: fins al 1981, la UCD, i després s’han anat alternant el PP i el PSOE, amb un clar predomini de la dreta. Els més longeus en el càrrec han estat l’exministre franquista Manuel Fraga Iribarne (1990-2005) i l’encara líder dels populars espanyols Alberto Núñez Feijóo (2009-2022). Feijóo va guanyar les darreres gallegues amb una clara majoria absoluta, obtenint el 48% dels vots.

A Ana Pontón, la candidata del Bloc Nacionalista Gallec (BNG) que aspira a fer història aquest diumenge, li agrada passar estones d'oci a Allariz, un municipi d'uns 6.500 habitants de la província d'Ourense on el seu partit governa des de fa més de 30 anys. Davant del centre de salut, la seu local del PP té encara un logotip antic –el de les lletres vermelles i la gavina blava a sobre–. Al poble asseguren que no s'hi veu gaire activitat i tampoc han detectat que els populars hagin fet campanya electoral aquest dies. Poc hi té a fer la dreta en aquest bastió històric del BNG, un autèntic oasi en una província marcada pel vot rural conservador, només amenaçat a la capital –Ourense– per una candidatura local, Democracia Ourensana, encapçalada per un personatge polèmic. Quin és el secret d'Allariz?

País complex i fascinant que acostumem a despatxar amb quatre tòpics desganats, Galícia es troba en campanya per unes eleccions que poden ser determinants, tant per la possibilitat d'un canvi en la governança de les institucions gallegues com per les repercussions en la política espanyola. Els gallecs tenen l'oportunitat d'aparcar el caciquisme, que no és poc. I el PP es juga alguna cosa més que un govern autonòmic: després d'haver conquerit Andalusia, i d'haver recuperat (de la mà de Vox) el País Valencià i les Balears, perdre Galícia seria per al PP un cop que minvaria seriosament les forces que pot oposar al pèrfid sanchisme, i que sobretot deixaria encara més tocat el lideratge de Feijóo. L'actual gallec (l'han precedit, en èpoques diferents, Rajoy, Fraga o Franco) al capdavant de la dreta nacionalista espanyola gesticula i sobreactua amb l'excusa de la llei d'amnistia, però s'aguanta amb pinces a la presidència del PP després d'haver vist com la Moncloa li fugia de la punta dels dits, en benefici del literalment odiat Pedro Sánchez.

La candidata del Bloc Nacionalista Gallec (BNG), Ana Pontón, afronta les eleccions autonòmiques del 18-F amb el repte d'aconseguir la presidència de la Xunta de Galícia després de quinze anys consecutius de govern del PP. Atén l'entrevista de l'ARA per telèfon.

El compte enrere ja ha començat i la campanya de les eleccions gallegues ha donat el tret de sortida aquest divendres a mitjanit. En el Parlament del territori hi ha tres partits amb representació –el PP, el BNG i el PSdeG-PSOE–, però la batalla electoral s'ha plantejat com un cos a cos entre els populars i els nacionalistes. L'eco de la política espanyola i Pedro Sánchez hi són ben presents com un espantall que fa servir la dreta, que ha advertit del "perill" que suposaria tenir una presidenta sobiranista com Ana Pontón (BNG). L'actual president de la Xunta, el popular Alfonso Rueda, tem que seria "una sucursal de l'independentisme" i té el repte d'impedir-ho i revalidar la majoria, després de quinze anys seguits del seu partit al govern. És una campanya en què les enquestes mostren un resultat ajustat, que pot anar de molt pocs vots. Què s'hi juga Galícia en aquests comicis?

Xosé Manuel Beiras va ser el gran referent del Bloc Nacionalista Gallec (BNG) des de la seva fundació, l'any 1982. El va fer gran i també el va fer petit. El 2012 en va sortir rebotat i va provocar una de les crisis més profundes dins el nacionalisme gallec. Onze anys després, ara ja en segona línia, el BNG i ell han firmat la pau aquest diumenge a Santiago de Compostel·la davant un repte majúscul: que el sobiranisme arribi per primera vegada a la presidència de la Xunta. "Estem davant un moment històric", ha destacat la candidata del BNG, Ana Pontón, que s'ha abraçat efusivament amb Beiras. El 2012, Pontón va fer precisament el primer salt endavant en política al convertir-se en la portaveu parlamentària d'un partit que llavors només va obtenir 7 diputats. Avui en té 19 i aspira a superar la vintena amb un ull posat en la possibilitat que el PP no arribi als 38 que atorguen la majoria.

A hores d’ara, no hi ha ningú a Galícia que no sàpiga què són els pèl·lets, les boles de plàstic que s'estenen a poc a poc per la costa del nord d'Espanya fruit d'un abocament d'un vaixell en costes portugueses. En plena precampanya, els partits de l’oposició gallega han carregat contra el govern del PP a la Xunta per treure ferro a una marea de plàstic que ja està investigant la Fiscalia de Medi Ambient. Si el candidat del PP i president de la Xunta, Alfonso Rueda, assegurava ahir que els pèl·lets no eren tòxics, avui ha reculat i ha elevat a nivell 2 el pla territorial d’emergència, seguint les passes d'Astúries. Aquesta mesura, que també ha decretat Cantàbria aquest dimarts, permet al govern espanyol col·laborar en la neteja de les platges.