El vot en contra de Junts als tres decrets que el govern espanyol ha sotmès a votació aquest dimecres al Congrés ha aguditzat la crisi dels de Carles Puigdemont amb el PSOE. El cop sobre la taula dels juntaires ha abocat una de les iniciatives, anomenada decret òmnibus, a dependre del PP, que ha aprofitat per erosionar el govern espanyol sumant-se al bloc del no i provocant una derrota parlamentària. La Moncloa ha contraatacat acusant-los d'estar perjudicant la ciutadania per pur càlcul polític. I és que amb aquest revés deixaran d'estar en vigor l'increment de les pensions, la bonificació del transport públic, la pròrroga del salari mínim, la prohibició de desnonar famílies vulnerables o ajudes per la DANA. El govern espanyol podria intentar de salvar-les aprovant d'urgència un nou decret i tornant-lo a sotmetre a una segona votació a la cambra baixa. Una possibilitat que, de moment, la Moncloa no confirma.

L’aritmètica parlamentària espanyola pivota sobre una majoria on tots els actors són igual de necessaris. Per a la majoria absoluta fan la mateixa falta els 122 diputats del PSOE que els 26 diputats de Sumar, els 5 de Podem, els 7 d’Esquerra, els 7 de Junts i tota la resta que van servir per fer president Pedro Sánchez. A l’altra banda de la balança hi queden el PP i Vox com a antagonistes. 

L'endemà que el govern espanyol salvés dos dels tres primers decrets de la legislatura per l'acord in extremis del PSOE amb Junts, es van coneixent amb comptagotes més detalls dels compromisos que ahir només va comunicar una de les dues parts. Els juntaires van emetre un comunicat amb els principals punts del pacte, però els socialistes van mantenir el silenci. Aquest dijous al matí el PSOE ja ha confirmat oficialment el contingut de l'acord, però amb alguns matisos i encara amb inconcrecions. El president espanyol, Pedro Sánchez, en un acte a la tarda ha defensat la via de l'acord com la millor manera de governar i ha reclamat al PP que "abandoni l'estratègia" del 'no'.

Junts no ha complert l'amenaça de tombar els decrets que el govern espanyol ha portat aquest dimecres al Congrés per ser convalidats i, després d'una negociació in extremis, ha decidit abstenir-se no participant en la votació per facilitar-ne l'aprovació. Però a canvi els juntaires asseguren que han obtingut rèdits importants, com ara el traspàs integral de les competències en immigració –que caldrà aterrar als seus efectes pràctics, ja que es tracta d'una competència exclusiva de l'Estat–, la publicació de les dades oficials que permetrà calcular les balances fiscals, la supressió de l'article de la llei d'enjudiciament civil que segons Junts pot entorpir l'aplicació de la llei d'amnistia (tot i que els experts ho neguen), la supressió de l'IVA de l'oli, l'assumpció per part de l'Estat dels costos de les bonificacions del transport públic i el reconeixement dels drets històrics de Catalunya en matèria de règim local. Si el literal del comunicat que Junts no ha desenvolupat públicament és cert, es tracta d'un paquet de mesures de gran transcendència, però el fet que el PSOE no signi el text fa pensar que caldran encara moltes hores de negociació. En tot cas, Junts demostra un cop més que el seu pas al pragmatisme és ferm i que la seva estratègia negociadora, que incloïa l'amenaça de tombar mesures com la pujada de les pensions, dona fruits davant del PSOE quan aquest se sent acorralat.

Després d'hores d'especulacions, Junts finalment ha canviat d'opinió i ha permès que es tramitin els decrets llei que han tensat la relació amb el govern espanyol. Almenys dos d'ells, perquè el tercer, sobre la reforma dels subsidis d'atur que promovia la vicepresidenta i líder de Sumar, Yolanda Díaz, ha topat amb la negativa dels diputats de Podem. Tot i haver amenaçat amb el vot en contra fins a l'últim moment, Junts ha optat per no participar en les votacions telemàtiques que s'han fet excepcionalment al Senat per les obres al Congrés dels Diputats. La decisió és fruit d'un acord in extremis amb el PSOE per fer que els decrets puguin tirar endavant a canvi de certes cessions dels socialistes en el futur: segons un comunicat distribuït per Junts, el govern espanyol s'ha compromès a "la delegació integral de les competències d'immigració a la Generalitat i la publicació immediata de les balances fiscals".

La furiosa comèdia que ha protagonitzat Junts al llarg de la setmana (amb sorpresa final) amb la votació dels decrets anticrisi del govern d'Espanya s'explica per diferents motius, que es resumeixen en un: hi ha eleccions al Parlament de Catalunya d'aquí a un any. Ergo, es tracta d'hiperventilar molt, per no perdre el costum, aquesta vegada amb el propòsit de fingir que es mana a Madrid i que no es voten les coses a cambio de nada, com va dir en el seu dia Gabriel Rufián. Es tracta de fingir força i determinació, i de vendre la idea que Pedro Sánchez ha trobat per fi qui el posi a lloc. Es tracta de vendre la imatge que el PSOE és dèbil, i ERC, una formació venuda i entregada a la debilitat del PSOE. I d'aconseguir protagonisme i focus, encara que no hagi quedat altre remei que compartir-los una mica amb Podem. I que tant a Podem com a Junts els dugui a coincidir en la votació (per camins tan diversos com es vulgui) amb el PP, un partit que fa pocs dies va presentar una proposta per il·legalitzar-los. Pel camí hi ha hagut temps per a algunes escenes dignes de menció, com ara veure el pulcre Jordi Turull exercint (amb escassa convicció, i encara més escassos resultats) de polític populista, o la grotesca proposta de multar empreses que se'n van anar de Catalunya l'1-O, o d'incentivar-les perquè tornin. L'excusa que els decrets mesclaven naps amb cols i podien obstruir la llei d'amnistia tampoc no s'aguanta políticament ni jurídicament. Tot plegat, rematat amb una sentència de la portaveu Míriam Nogueras digna de ser pronunciada amb els ulls en blanc i acompanyada de banda sonora triomfal: “Som aquí per Catalunya”.

Si no hi ha un gir de guió inesperat, Junts votarà en contra dels tres primers decrets del govern espanyol aquest dimecres en el ple del Congrés i el govern espanyol estrenarà la legislatura amb un revés parlamentari. Sense els vots del PP, que també continua en el no, cap aliat de la majoria plurinacional que va investir Pedro Sánchez pot desmarcar-se perquè les iniciatives tirin endavant. I els de Puigdemont, poques hores abans de l'inici del debat, es mantenen en el "no absolut" i veuen "molt complicat" canviar d'opinió. Tanmateix, deixen obert un 1% de possibilitats perquè no poden descartar "que passi res extraordinari". Ara bé, fonts dels juntaires també apunten com a única solució que el PSOE retiri els tres decrets de l'ordre del dia del ple i n'aprovi de nous que incorporin les modificacions que reclama Junts. Fonts del govern espanyol descarten aquest escenari i continuen proposant tramitar els decrets com a projecte de llei per introduir esmenes a posteriori. "El pressing Junts –també per part del Govern– no funcionarà", ha advertit Carles Puigdemont.

Davant l'amenaça de Junts i de Podem de tombar els decrets del govern espanyol en la votació del Congrés de dimecres, l'executiu de coalició explora la possibilitat de salvar-los amb el PP. Tant el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, per part del PSOE, com la vicepresidenta segona i líder de Sumar, Yolanda Díaz, han trucat als populars per abordar la qüestió. Ara bé, el PP es manté en el no i fonts del partit denuncien que l'executiu de Pedro Sánchez els contacta "per demanar, no per oferir".