He sigut molt poc patidor. Quan em vaig fer escriptor ja vaig decebre totes les expectatives que els meus pares havien dipositat en mi, així que en ser pare no vaig fer-me plans respecte a les filles, a banda que fossin raonablement felices mentre visquéssim junts. Tampoc van ser, però, noies problemàtiques. Van ser bones estudiants i, que jo recordi, no van intentar assassinar-me mentre dormia.