Una cosa rematadament genial de París és que la ciutat s’estima massa per deixar-se endur pel brilli-brilli. Després de diversos fracassos, i uns anys vuitanta terribles pel que fa a façanes pretesament modernes i arquitectures pretensioses, ara a París s’hi construeixen edificis que supediten el seu aspecte a l’harmonia i proporció dels carrers on s’emmarquen. Quin descans. El que és nou recupera els tons de la pedra calcària (blanc trencat), les cobertes de zinc i les finestres haussmanianes, que són prou amples i altes per omplir la paret d’un menjador com si fos un quadre, però que mai no trenquen la cadència entre el buit i el ple a la façana. Tot plegat fa que els qui passegen valorant la coherència visual gaudeixin d’uns carrers on gairebé no es llegeix on comença una finca i n’acaba una altra. Falten hores de sol per caminar per París i imaginar quines tres o quatre normes sòlides farien un bon nou carrer en un barri de nova construcció.

La FAVB ha formulat contundents al·legacions contra la modificació del Pla General Metropolità (PGM) del futur Museu Thyssen, i llegir-les m’ha fet pensar en les grans idees que han regit la construcció de Barcelona com una ciutat compacta. Les ciutats són idees, algunes gestades des de fa dècades, que els plans urbanístics preserven o alteren, malgrat que no agradin a tothom.

Un vell desig de la baronessa Carmen Thyssen és tenir un museu a la seva ciutat natal, Barcelona, on exposar la seva col·lecció d'art. Després que no tirés endavant el projecte d'un museu amb el seu nom a la frustrada Esplanada dels Museus de Montjuïc, ara Carmen Thyssen està enllestint un acord amb Stoneweg, la promotora del també nonat Hermitage de Barcelona, per exposar la seva col·lecció a l'antic cinema Comèdia, tal com van avançar dijous diversos mitjans i ha confirmat l'ARA. Des de Stoneweg Experience no avancen més detalls de l'operació, però sí que reiteren que mantenen "un diàleg constant amb els representants de tots els sectors culturals del país" i que estan "sempre disposats a considerar i explorar noves iniciatives culturals tant en l'àmbit nacional com internacional". Pel que fa al cost del projecte, la inversió de la promotora seria d'uns 30 milions d'euros i llogaria l'edifici durant vint-i-cinc anys.

Els Cinemes Comèdia, la històrica sala del passeig de Gràcia que va abaixar la persiana el 14 de gener després de més de 60 anys d'història, podria reobrir com a cinema de referència per als festivals de Barcelona. Aquesta és una de les propostes que té sobre la taula la propietat del local, i el seu promotor és precisament un festival barceloní, l'In-Edit, especialitzat en documental musical. La idea no és nova, i fa anys que els festivals de la ciutat reclamen una infraestructura que doni estabilitat a la programació de les moltes i diverses mostres de cinema de Barcelona. La centralitat del Comèdia és ideal en aquest sentit, i també les seves cinc sales de diversos aforaments: una sala gran de 506 localitats en platea i 162 a l'amfiteatre, i quatre sales mitjanes de 299, 226, 153 i 152 localitats.

L'històric cinema Comèdia de Barcelona tancarà el diumenge, 14 de gener. Ho han confirmat fonts del cinema a l'ARA. Actualment, les cinc sales del grup Yelmo al passeig de Gràcia vivien una lenta decadència que no feia justícia a una història de més de seixanta anys. La primera informació sobre el tancament l'ha donat el compte de X Sala Abierta. La propietat de l'edifici ha explicat a l'ARA que estudiarà opcions d'altres grups interessats a operar el cinema i que es decantarà "per aquell operador que ofereixi una activitat de major valor afegit a la ciutat i un compromís a llarg termini amb l'explotació de l'espai".